Atac pirata contra Barcelona

Entre nosaltres hi ha pirates. Els veiem cada dia a la feina, ens avancen per l'autopista. Ens els trobem a la cua del supermercat, i ens somriuen al passar, amagant la seva condició. Homes i dones tramposos i miserables que ens enganyen, burlant-se de la bona fe. Els pirates del nostre temps són sols mala gent. D'aquests pirates, però, no en vull parlar més, ni tan sols s'ho mereixen. Potser els pirates d'abans tampoc es mereixen que ningú els recordi. Però formen part de la nostra història i de l'imaginari col·lectiu. I a la Mediterrània n'hi havia. Molts. I davant de la costa catalana...

V.

Pirates. Els hem vist al cinema, els hem llegit als llibres d'història i a les novel·les perennes. Long John Silver, el pirata de la pota de pal de l'Illa del Tresor de Robert Louis Stevenson, n'és potser el més famós.

La Jolly Roger és la bandera pirata més famosa. Data de
principis del segle XVIII

Els pirates reals, però, no eren tan literaris ni pintorescos. Els seus crims han passat a la història i són recordats per la seva duresa. La pirateria tenia moltes facetes, i no sempre han estat ben explicades. Hi havia pirates que operaven recolzats per corts i regnes, coneguts com "corsaris", que assaltaven només als vaixells dels països enemics. Hi havia els "bucaners", expulsats de l'illa de la Hispaniola (actual República Dominicana i Haití) i que operaven des de l'illa de la Tortuga, al nord de la Hispaniola. També trobem els "filibusters", membres de confraries o associacions de pirates que, com a organitzacions criminals més o menys controlades, s'encarregaven d'assaltar i fer incursions a vaixells i poblacions per obtenir un bon botí.

A la nostra Mediterrània també va existir la pirateria, i des de l'època dels romans. Aquí no eren tant els atacs a vaixells mercants, que també n'hi havia, sinó que el perill es trobava en els atacs i incursions que els pirates feien als pobles de la costa. A tota la zona del Maresme es conserven, encara, algunes torres de guaita que servien per avisar a les poblacions de la proximitat d'aquests temuts pirates. L'expressió "Moros a la costa" pot tenir l'orígen en aquests atacs que pirates sarraïns feien a la costa recuperada pels cristians durant els anys de la Marca Hispànica.

El castell de Burriac, documentat des del 1017, s'alça sobre el Maresme. Des
de les torres de guaita s'advertia de l'arribada dels pirates a la costa.

Barcelona, ben defensada per les seves muralles, no va rebre cap atac per part dels pirates… amb una excepció. L'atac del 935 dut a terme per tota una flota de pirates sarraïns. Un atac que, havent passat mil anys, encara recorden els llibres d'història i que va suposar un abans i un després per a la ciutat, amb una venjança posterior recordada durant segles.

L'any 935 la frontera amb l'Al-Andalús es trobava aproximadament a l'actual Penedès, més o menys seguint el curs del riu Gaià, que desemboca a la platja de Tamarit, a Altafulla. Barchinona era una ciutat lliure i cristiana. Alliberada l'any 801 per les tropes de Lluís el Pietós, era la plaça forta més important per a la cristiandat al sud dels Pirineus. Ciutat de Marca Hispànica, amb muralles fermes i ben defensades, era un port també important per al comerç amb tota la zona alliberada.

És el mes de juny del 935. Després de saquejar Niça i Marsella, l'almirall sarraí Ibn Hamona va posar proa amb quaranta naus cap a la costa catalana. La meitat d'aquests vaixells són "brulots", naus velles plenes d'elements incendiaris que servien com a ariet contra els ports i els vaixells enemics.

Ibn Hamona arrassa Pals i Torroella de Montgrí, i remunta el riu Ter, atacant les poblacions del voltant. Els pirates musulmans es dirigeixen cap al sud, cap al  Maresme. La població s'havia refugiat a les valls interiors per la por als pirates, però els petits pobles de pescadors que subsistien gràcies als fruïts que els donava el mar, encara es trobaven indefensos. Les torres de guaita van poder advertir de l'arribada de les veles enemigues, però ja era tard. Les poblacions de Maçanet i Malgrat van ser atacades i saquejades. L'almirall sarraí Ibn Hamona, però, no en tenia prou amb arrasar, saquejar i violar a les dones dels petits pobles del Maresme, així que va posar rumb al sud, cap a la capital. Cap a Barchinona.

Les tropes del comte Sunyer I van intentar plantar cara, però van ser derrotades. Recordem que no hi havia port davant de la muralla, com ara, sinó al sud de Montjuïc, molt més desprotegit. Segurament els petits burgs - el dels arcs, o el de Santa Eulàlia -, els molins i les cases que hi havia fora de les muralles, juntament amb les incipients poblacions de la plana barcelonina, van ser arrasades i saquejades, malgrat que no queda clar que si els pirates van arribar a entrar a dins de la ciutat. Possiblement ho van fer, ja que la resposta - o venjança - del comte va ser molt contundent.

Realment les cròniques no són massa extenses ni hi ha gaire informació del que va passar durant aquells primers dies d'estiu del 935 a Barchinona, però sembla que les tropes franques van perseguir als pirates musulmans que es retiraven cap al sud, cap a les terres de l'Ebre, controlades pels sarraïns.

El que si que es coneix amb detall és la venjança del comte de Barcelona, Sunyer I, com a resposta per aquest atac pirata contra la seva ciutat, i el seu comtat en general.

L'any següent, el 936, el comte, ajudat per Gusfred d'Empúries, contraataca. Es dirigeix cap al sud, cap a Turtusha, l'actual Tortosa, controlada en aquell moment pels musulmans. El seu contraatac el porta fins a Balansiya, l'actual València, donant mort al valí de la ciutat i venjant l'atac sarraí de l'any anterior.

En quant als habitants de Tortuixa, els castiga amb el pagament d'un tribut, que es manté vigent fins l'any 945.

Barchinona es recupera de l'atac pirata, igual que la resta de poblacions saquejades. Arribaran alguns anys de pau fruït dels pactes i treves entre sarraïns i francs. Fins l'any 985. Quan Almansor, cabdill musulmà i el més temut dels militars sarraïns fa una ràtzia salvatge i brutal contra la ciutat comtal, i l'arrasa totalment  Aquesta, però, és una altra història.

A la novel·la Tots els noms de Barcelona el lector descobreix també aquesta època fosca i desconeguda de la història de la ciutat: la Barcelona de l'any mil, plena de perills, però també de cavallers, comtes i princeses. Podreu passejar pels carrerons, passar per sota la muralla, creuant les seves portes, i descobrir el secret que s'amaga sota terra.

 A www.totselsnomsdebarcelona.com trobareu tota la informació, així com les històries que expliquem a la secció. www.totselsnomsdebarcelona.com és el portal per a tots els amants de la història de la ciutat i dels seus misteris i secrets més desconeguts.

Si us agraden les històries que expliquem, feu "m'agrada" a la nostra pàgina del facebook: www.facebook.com/totselsnomsdebarcelona


Si voleu escoltar al David Izquierdo explicant aquesta història al programa La Ciutat d'Onda Cero Catalunya, aquí us deixem l'enllaç:

A partir del minut 3

http://www.ondacero.es/audios-online/emisoras/catalunya/la-ciutat/ciutat-05122012-1300_2012120500071.html