El terratrèmol del 1428 a Barcelona

Va ser com el tro d'una tempesta, un matí fred i clar. Vaig perdre l'equilibri abans d'arribar a la finestra i poder veure com s'ensorrava una de les torres de la muralla. Les campanes repicaven soles, sense que ningú les fes ballar. I els xiscles eren tan esgarrifosos que el sol, per un instant, també es va voler amagar darrera del núvol de pols grisa que s'alçava de les runes de les cases que queien. Mai més ha tornat a passar. De moment...

V.

Acostumem a passejar per Barcelona, i per Catalunya en general, amb la total tranquil·litat que la terra que hi ha sota els nostres peus no es posarà a tremolar de forma descontrolada. I si ho fa, almenys, serà de forma anecdòtica. I és cert: Barcelona no es troba en una zona de gran activitat sísmica, i per tant, el perill d'un gran terratrèmol és molt baix. 

El febrer del 1427 els barcelonins pensaven exactament el mateix. La ciutat havia viscut una època daurada d'esplendor econòmic, però ja feia algunes dècades que aquella bonança del segle XIII s'estava perdent. Malgrat això, la ciutat seguia sent un port important pel comerç a la Mediterrània, i el caràcter negociant dels catalans els feia mantenir una bona posició al regne d'Aragó. Amèrica encara no havia estat descoberta, i per tant, el comerç amb orient encara seguia les rutes mediterrànies

Aquell final d'hivern del 1427 van començar a produir-se uns moviments sísmics a la zona de la Garrotxa que anunciaven que alguna cosa estava canviant sota terra. Tota la zona nord de Catalunya havia estat, fa milions d'anys, un punt de gran activitat volcànica. De fet avui dia es pot visitar el parc natural dels Volcans de la Garrotxa on encara es conserven els cons volcànics que fa no gaire més de deu mil anys encara estaven actius. Hi ha uns quaranta volcans a tota la zona, i malgrat que es considera que estan inactius, no es pot dir que estiguin, estrictament, extingits.

Hi ha cròniques que expliquen que a Amer es produeixen unes estranyes emanacions de gasos tòxics provinents de sota terra que maten a alguns habitants. Hi ha informacions de cases derruïdes i de danys moderats. A Barcelona aquests petits tremolors també es noten.

Són el preludi del que haurà de passar en menys d'un any.

El dia de la Candelera, el 2 de febrer del 1428, a les vuit del matí, i amb epicentre a la població de Queralbs, a l'actual comarca del Ripollès, es registra un potent terratrèmol de gairebé set graus en l'escala de Richter. La seva força és tan destructiva que les ones de xoc viatgen a gran velocitat, sota terra, arribant a Barcelona, situada a uns 130 quilòmetres de distància.

Els efectes són devastadors. Tremola la ciutat sencera, i els seus habitants, aterrits, surten als carrers. S'esquerden les muralles, i s'ensorren les vivendes. En aquella hora, abans de les nou del matí, centenars de persones es troben a les esglésies de tot el país. A la de Santa Maria del Mar n'hi ha moltíssimes. Estan escoltant missa. El tremolor els agafa per sorpresa. El gran rosetó de Santa Maria del Mar, orgull de la basílica,  acabada només quaranta anys abans, vibra i rebenta.

Els fragmenta de vidre i de pedra del gran rosetó cauen sobre la multitud que es troba a l'interior de la basílica, aixafant-los. Moren entre vint i trenta persones, i desenes queden greument ferides.

Els danys a tot el país són esgarrifosos. Les esglésies de pedra s'han ensorrat arreu, sobre tot a les zones del nord. El poble de Queralbs queda totalment arrasat. Altres poblacions apareixen molt malmeses, i a Barcelona els danys als edificis i a la muralla són quantiosos. Els habitants de la ciutat estan espantats, sense cap informació del que pot estar passant en altres llocs, i completament desorientats. Mai havien viscut un sisme tan greu, i per tant, no saben com han de reaccionar. A tota Catalunya es compten uns mil morts, sobre tot a Puigcerdà i Camprodom, on també s'han ensorrat les esglésies mentre es feia missa, i per tant, eren plenes de gent. Cal tenir en compte que a Barcelona hi vivien, a principis del segle XV, unes trenta mil persones.

Els diputats de la Generalitat van demanar ajuda al rei Alfons el Magnànim, que sembla que no va fer gaire honor al seu nom i no va reaccionar amb la diligència necessària. Moltes infraestructures es van veure afectades. Alguns dels ponts que creuaven els rius, i per tant, comunicaven les zones del nord amb la ciutat van caure, i trigarien anys en reconstruir-se. Els camins van quedar esquerdats, i en l'imaginari col·lectiu quedaria el terror del record del terratrèmol durant generacions. El rosetó de Santa Maria del Mar, aquell que va matar unes trenta persones al caure, va trigar tres dècades a ser reconstruït.

Fotografia de Guifré Miquel

Com a curiositat explicarem que al carrer de Sant Domènec del Call, al número 6, podem veure la que és la casa més antiga de tota la ciutat de Barcelona. És una construcció del segle XII que presenta la façana notablement inclinada cap a fora. Aquesta inclinació és la petja que el terratrèmol del 1428 va deixar a les pedres de Barcelona. Durant el moviment sísmic la casa es va moure endavant, però no va arribar a ensorrar-se. Avui, quasi sis-cents anys després, encara es pot percebre aquesta inclinació.

Si un terratrèmol de set graus a l'escala de Ricther fes tremolar Barcelona en el dia d'avui, què passaria? Quins serien els seus efectes? Experts contemporanis han fet estudis en aquest sentit. Si el terratrèmol del 1428 hagués passat en la nostra època, es creu que els seus efectes haguessin estat esgarrifosos. Es creu que s'ensorrarien més de mil edificis, i que 140.000 persones podrien quedar-se sense casa. En quant als morts i ferits, es contarien per milers.

Que la història no sigui cap presagi, sinó solament un record.

Tots els noms de Barcelona és una novel·la de misteri que descobreix una llegenda prohibida: L'existència d'un riu subterrani que passa sota la ciutat antiga i que amaga un secret que ha passat de generació en generació. Un relat trepidant narrat pel periodista David Izquierdo que us farà canviar la forma de veure la ciutat per sempre.

A www.totselsnomsdebarcelona.com us podreu descarregar de forma gratuïta el primer capítol.

Si us agraden les històries que expliquem, feu "m'agrada" al facebook de la novel·la, www.facebook.com/totselsnomsdebarcelona

Si voleu escoltar aquesta història explicada per l'autor de Tots els noms de Barcelona, el David Izquierdo, aquí teniu l'enllaç de la secció que cada setmana -els dimecres a partir de les 12:30 del migrida -  ens porta al programa La Ciutat d'Onda Cero Catalunya:

A partir del minut 8:

http://www.ondacero.es/audios-online/emisoras/catalunya/la-ciutat/ciutat-28112012-1230_2012112800072.html