La Barcelona romana: Bàrcino

És atractiva, perquè és llunyana en el temps, i desconeguda. Tot són suposicions basades en descobertes arqueològiques, però no hi ha imatges. Ni pintures, ni tampoc, és clar, fotografies. La Bàrcino romana ens apareix a l'imaginari com un misteri. Sabem com eren les seves muralles, coneixem les restes del gran Temple d'August, i fins i tot les làpides funeràries ens expliquen algunes històries humanes. Poques, però.
Potser la més bonica de totes és la de la Vireia Augustina. Una noia que va viure al final del segle III després de Crist a Bàrcino, enterrada a la necròpoli de la plaça de la Vil·la de Madrid, a extramurs de la muralla. La làpida que tancava la seva tomba deia:
"Als Déus bons: De Marcus Porciu Primitius, a la Vireia Augustina, estimadíssima companya, plena de mèrits i virtuts."
Qui devia ser, aquesta Vireia? Qui ho sap...

V.



Amb el nom de colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino es funda, entre el 13 i el 15 a.C, la ciutat de Bàrcino. Era una colònia, per tant, fundada de zero, tot i que s'alçaria sobre un poblat iber. Va ser emmurallada amb estructura militar o castrum. Tenia dos carrers principals: el decumanus màximus, i el cardus màximus. A la majoria de colònies romanes el fòrum estava situat just a la intersecció d'aquests dos carrers. A Bàrcino aquesta intersecció no es trobava al centre de la ciutat, sinó a la part oest. Aquest fet rau en que el temple d'August, en honor a l'emperador regnant en el moment de la fundació, s'alçava al cim del petit turó del Mons Tàber. Aquest cim, de sols disset metres sobre el nivell del mar, es troba a poc més de cent metres de la porta oest, i per tant, allà és on es va distribuir el fòrum, centre de la vida política i social de la colònia.

La muralla de Bàrcino i la porta Principalis Sinistra, a l'actual plaça de l'Àngel
Dibuix de David Parcerisa

 Com a anècdota destacar que els primers pobladors de la nova ciutat foren jubilats de l'exèrcit provinents de la península itàlica. Amb el pas de les generacions, però, aquest origen es va anar oblidant i ja podem parlar de barcelonins, o barcinonins, pròpiament dits.

 La capital de la Hispania Citerior no era, però, Bàrcino, sinó Tàrraco. Bàrcino era una ciutat petita, amb un port igualment petit situat a l'altra banda de Montjuïc - el Mont Iovis -. A l'estar situada a prop de la Via Augusta va guanyar de seguida poder comercial, i a poc a poc, amb el pas dels segles, va anar prenent rellevància. La primera muralla va ser reforçada al segle IV, i ja apareixia a les cròniques dels historiadors compartint importància amb Emporium, Baetulo, Subur o Tàrraco.

 A finals del segle V, però, l'Imperi Romà començava a decaure, i la Bàrcino romana aviat passaria a la història.

Si voleu més informació sobre la Bàrcino romana, busqueu en aquest mateix bloc l'entrada del 3 d'octubre. Allà hi trobareu anècdotes i curiositats!!

Si us agraden les històries que expliquem, feu "m'agrada" al facebook de la novel·la:
www.facebook.com/totselsnomsdebarcelona

La Vireia és la protagonista de Tots els noms de Barcelona! Descobriu el secret i el misteri que amaga la història de la ciutat a www.totselsnomsdebarcelona.com