L'orígen del nom de Barcelona

La novel·la Tots els noms de Barcelona és ficció. Un thriller trepidant ambientat a la ciutat comtal, amb pinzellades de novel·la històrica. Malgrat que la trama és pura literatura, està inspirada en moments històrics reals, i per tant, totes les referències històriques són contrastades. Ho són també els diferents noms que ha tingut la ciutat al llarg dels dos mil anys de vida i que són descrits al llibre. 

Barcelona va començar sent Barkeno, un petit poblat iber a tocar d'uns aiguamolls...

V.


L'origen del nom de Barcelona no està clar, tot i que hi ha teories més o menys probables. Una d'elles, considerada com a mite per la majoria d'historiadors, diu que va ser el general cartaginès Amilcar Barca qui la va fundar cap al segle III a.C.

 La teoria més probable, però, explica que el nom de Barcelona prové de l'iber Barkeno. Barkeno seria, doncs, un primitiu poblat iber erigit al cim del Mons Tàber - on ara hi ha la catedral -. Hi ha altres fonts, però, que posen en dubte aquesta tesi i situen el poblat originari de Barkeno més al sud, just darrera de la muntanya de Montjuïc, on després hi hauria el petit port de la ciutat romana.

Quan els romans arriben a la península i la romanitzen, funden la ciutat de Bàrcino sobre el poblat de Barkeno, o molt a prop. Bàrcino seria, simplement, la llatinització del nom iber.

Hem de considerar que la paraula Bàrcino es pronunciava Bár-ki-no. Quan arriben els visigots el nom evoluciona cap a Barchinona, essent la pronunciació més probable Bar-ki-nó-na.

El 711 els musulmans entren a la península, i al llarg dels anys posteriors van avançant cap al nord. Van arribar a Barchinona cap al 718, ocupant-la. El nom de la ciutat passaria a ser Medina o Madinat Barshiluna. També apareix com Barshiluna o Barshaluna. Sigui com sigui, la seva pronunciació devia ser propera al mot Bar-xi-lú-na.

L'any 801 els carolingis reconquesten la ciutat. La plaça esdevé la més important al nord de la frontera, que queda estabilitzada a les terres del Penedès, amb poques variacions durant segles. El seu nom es torna a cristianitzar, esdevenint altra cop Barchinona.

Amb les dècades el fonema chi es va anar endolcint fins convertir-se en s, i la primera n es va convertir en l a causa d'un fenomen anomenat dissimilació de sonants.
I ja ho tenim: Barcelona.

 Amb l'aparició de l'impremta el nom pren rellevància als documents oficials i ja no varia més, arribant fins als nostres dies.

Però no són aquests els noms de Barcelona més importants N'hi ha d'altres, els dels seus habitants, que la fan viva i eterna. Ells són, en el fons, els veritables noms de la ciutat.

Si us agrada tot el que us expliquem al bloc, no dubteu en fer "m'agrada" al nostre facebook:
www.facebook.com/totselsnomsdebarcelona

I si gaudiu amb els thrillers de misteri, us recomanem que us descarregueu gratuïtament el primer capítol de la novel·la Tots els noms de Barcelona a www.totselsnomsdebarcelona.com
Si us quedeu atrapats... a les llibreries del país la trobareu!!!