Per Setmana Santa es balla encara, avui dia, la dansa de la mort. Per trobar l'orígen d'aquesta tradició ens hem de remuntar fins a l'Europa de meitats del segle XIV, en plena Edat Mitjana. Un mal desconegut avançava d'est a oest aniquilant a més de la meitat de la població, sobre tot a les ciutats. Era la Pesta Negra - o Peste Negra-. Les famílies quedaven trencades, els carrers eren plens de morts. I ningú en sabia la causa, ni el remei. Barchinona va veure morir el seixanta per cent dels seus habitants. Va ser l'estiu del 1348, l'estiu més terrible de la història de la ciutat.
V.
La Peste Negra no distingia entre rics i pobres |
Malgrat que ja s'havien conegut alguns brots d'aquesta malaltia, l'epidèmia més terrible de pesta bubònica o pesta negra va arrasar Europa a mitjans del segle XIV. El primer brot el trobem a Àsia, a Mongòlia, i de seguida es va propagar a través de la Ruta de la Seda.
A Barcelona la pesta - també escrita amb "e", peste - va arribar la primavera del 1348.
Ens hem d'imaginar una ciutat sense cap
mena de condició de salubritat: les aigües fecals es llençaven al carrer,
els racons i les cantonades eren plens de palla podrida i quan plovia, els
carrers quedaven mig inundats sense que les llambordes, en el millor dels
casos, poguessin drenar l'aigua acumulada.
La higiene personal era totalment inexistent.
En aquell moment els
vaixells arribaven a la platja - el port encara no s'havia començat a construir
- i els estibadors s'acostaven amb petites barques per descarregar i carregar
les bodegues.
Al maig del 1348 va arribar un vaixell procedent de
Gènova carregat de mercaderies.
Quan els estibadors de Barcelona s'hi van acostar, van poder veure que a la
coberta hi havia molt pocs mariners. La major part de la tripulació s'havia
quedat a les bodegues, afectats per una
estranya malaltia, de misteriosos símptomes i que deixava als infectats amb
febres altres, deliris i, sobre tot, uns estranys bulbs sota les aixelles i al
coll. Uns bulbs que quan esclataven, expulsaven sang i pus.
I el més terrible de
tot: els tripulants d'aquell vaixell genovès havien començat a morir a bord
sense que cap dels remeis coneguts hagués tingut cap mena d'efecte. Qui queia malalt, moria en dos dies.
Per això els
estibadors de Barcelona ja van témer que els mariners malalts podien portar aquell
mal desconegut a la ciutat, i van ser molt pocs els qui es van decidir a
treballar per descarregar les mercaderies del vaixell procedent de Gènova.
Fins i tot diuen que
les prostitutes que acostumaven a trobar entre els mariners els seus millors
clients, havien fugit de la platja i no volien acostar-se al vaixell maleït.
Havia estat una primavera plujosa, i els carrers i camps de Barcelona estaven
amarats d'aigua. La humitat ajudava a
propagar la infecció. Primer van ser els estibadors del
port que havien pujat a bord del vaixell. Després les seves famílies. I de
seguida la terrible malaltia es va estendre per tota la ciutat de Barcelona.
Aterrits, els habitants de la ciutat intentaven
trobar alguna explicació a aquell mal. Les
esglésies s'omplien de persones desesperades que demanaven un miracle. De
seguida es va dir que era l'ira de Déu,
que castigava als pecadors terrenals. Els metges de l'època intentaven buscar
un remei obrint els bulbs infectats i empitjorant la situació. Per tractar als
pacients, els mateixos metges es posaven
unes màscares allargades, en forma de pic d'ocell, per no acostar el nas ni
la boca als infectats. A Avinyó, el Papa Climent VI va passar
tot aquell estiu del 1348 tancat en una habitació, entre dos fogueres que
no es podien apagar mai, per ordre dels seus metges. L'home va sobreviure, i tot seguit explicarem el per què.
Però abans de trobar
l'explicació científica d'aquell horror, cal parlar de les atrocitats que es van viure contra la comunitat jueva de Barcelona
en particular, però d'Europa en general, al considerar-los els culpables de
l'epidèmia. Primer es va tancar el call,
i després es va incendiar i arrasar. Els habitants de Barcelona deien que
els jueus havien enverinat els pous i el Rec Comtal. Fins i tot el Papa va haver de dictar una bula exculpant als jueus de
l'epidèmia per evitar que fossin exterminats per les masses aterrides.
Van aparèixer, també, grups de flagel·lants, milers de persones que sortien al carrer
assotant-se mútuament com a penitència pels pecats comesos. Es va produir,
durant aquell 1348, una veritable histèria social a Barcelona i a tota Europa.
Les cròniques de
l'època parlen de carrers plens de morts,
i de la total desaparició de la
solidaritat familiar. Els fills abandonaven als pares, les esposes als marits,
i fins i tot les mares als seus fills. Quan un membre de la família es posava
malalt, era apartat i moria en la més terrible agonia i soledat.
A Barcelona algunes fonts diuen que va morir fins el
60% de la població, i va
afectar tan a rics com a pobres. Quan l'epidèmia va remetre, l'economia va
quedar molt tocada, sobre tot al camp, on molts terrenys van quedar sense
conrear i van caldre dècades per
recuperar els índex de població que hi havia abans del 1348.
La pesta va tornar
altra vegada amb noves epidèmies, però no van ser tan mortíferes, ja que a poc
a poc van millorar les condicions higièniques i de vida dels habitants de
l'Europa medieval i també ja es coneixien els seus efectes i es podien preveure
millor.
Finalment explicarem
que ara se sap que la pesta negra era
causada per un bacteri anomenat Yersinia
Pestis que afecta sobre tot a les rates.
Les puces picaven a les rates,
s'infectaven, i després picaven als humans, traspassant la malaltia. És per
això que l'epidèmia va afectar més a col·lectius que tenien contacte directe
amb la roba o les teles, ja que les puces acostumaven a amagar-se entre els
teixits. També per això es va estendre amb tanta rapidesa. Les robes brutíssimes que duien els habitants de la Barcelona del
segle XIV eren un refugi perfecte per a les puces infectades, i la falta
total d'higiene feia que en cada racó les rates i les puces trobessin un lloc
perfecte per estendre la malaltia. Es calcula que va matar fins a 25 milions de persones a tota Europa.
I acabarem amb la
resposta del per què es va salvar el
Papa Climent VI. Es creu que el fet que els seus metges l'envoltessin de
fogueres, encara que fos estiu, va fer que les puces no s'acostessin al
pontífex, i al no picar-lo, no va ser infectat.
A la novel·la Tots els noms de Barcelona el lector es
submergeix en algunes de les èpoques històriques de la ciutat, i descobreix com
era la vida als carrers de la Bàrcino romana, la Barchinona medieval i també la
Barcelona de principis del segle XX. A www.totselsnomsdebarcelona.com us podeu
descarregar gratis el primer capítol d'aquest thriller trepidant!
Si trobeu interessant tot el que us expliquem, podeu fer "m'agrada" al nostre facebook: www.facebook.com/totselsnomsdebarcelona
Si voleu escoltar al David Izquierdo explicant aquest misteri, aquí teniu el link amb el programa La Ciutat d'Onda Cero Catalunya
Si voleu escoltar al David Izquierdo explicant aquest misteri, aquí teniu el link amb el programa La Ciutat d'Onda Cero Catalunya
Muy buena
ResponderEliminar