Barcelona i el poder

Durant els dos mil anys d'història de Barcelona, els seus ciutadans han estat governats per diferents figures institucionals que han anat evolucionant al llarg dels segles. Avui em proposo explicar-vos quins van ser els governants del passat. 
Només exposaré aquestes formes de govern fins al segle XV, quan ja s'estableixen les bases que amb els segles, i després d'unes quantes revolucions, esdevindran les nostres institucions. Descobriu doncs qui va governar als barcelonins de tots els seus noms, fins que la impremta la va fer ja per sempre "Barcelona".

V.

De la Barkeno ibera en sabem poca cosa. Coneixem, això sí, que fabricaven moneda, i per tant, que l'assentament al cim del Mons Tàber era prou important com perquè hi valgués la pena comerciar. Segurament hi havia un líder o líders que al poblat controlaven els conflictes i prenien les decisions transcendentals pels seus habitants. Probablement hi havia certes tensions, si no enfrontaments, entre els diferents tribus iberes que habitaven Catalunya. Per tant, hem de suposar que cada un dels poblats tenia la seva jerarquia.

De la colònia romana de Bàrcino en coneixem més detalls. Sabem que es va fundar com a colònia, per tant, ocupada per ciutadans romans - legionaris jubilats provinents de la península itàlica - i dependents del poder de Roma, en darrera instància. Tàrraco era la capital de la Hispània Citerior, una ciutat molt més gran i pròspera que la petita Bàrcino, i el poder del governador provenia d'aquella ciutat. A Bàrcino el govern local estava en mans d'una cúria que decidia sobre qüestions d'ordre local o regional. També hem de suposar que existia un control sobre les mercaderies que arribaven a la platja o al petit port al sud de Montjuïc, i una guàrdia militar que s'encarregava de la vigilància i la seguretat. Així, per exemple, coneixem la figura del Pretor, l'encarregat de la seguretat de les muralles i de la ciutat que residia a la porta Praetòria - la situada a l'actual carrer del Bisbe, segons la majoria de fonts -.

Al segle V l'Imperi Romà d'Occident comença a col·lapsar. El poder polític es dispersa i Bàrcino comença a guanyar poder davant de la Tarraconense. Els pobles bàrbars fan incursions constants arribant a controlar l'actual territori català a principis del segle V. Després d'algunes tribulacions els visigots estableixen la seva cort a Bàrcino, que ja es devia anomenar Barchinona, igual que Tàrraco passaria a anomenar-se Tarracona. Així que durant aquells primers anys del segle cinquè Barchinona va ser cort del rei visigot Ataülf. Aquest poder, però, va durar pocs mesos, ja que l'home va ser assassinat pel seu esclau.

El poder a la Barchinona visigoda passava pel comtes civitatis que a la vegada designava a un vicarium, que s'encarregava d'executar el poder tant a la ciutat com als seus voltants. El bisbe concentrava el poder religiós, i el comtes civitatis, el poder civil.

Arriba el segle VIII i els musulmans ocupen la península. Barchinona es converteix en el Madinat Barshiluna i  el poder del comte recau ara en el valí. El bisbe evidentment perd el seu poder, i les institucions canvien de mans, malgrat que no es produeix cap daltabaix social. La ocupació és pacífica.

L'any 801 els exèrcits francs de Lluís el Pietós recuperen Barcelona per a la cristiandat i alhora les institucions visigodes. El comte torna a ser el centre del poder, i el bisbe agafar les regnes del poder religiós. A partir de la razzia d'Almansor del 985 contra la ciutat, la situació política canvia radicalent.  Davant de l'atac sarraí el comte Borrel II demana ajuda al rei franc Lotari, que l'ignora. Borrell II trenca la relació de vassallatge i els comtes de Barchinona esdevenen independents dels francs. Per tant, comença un període on el govern de la ciutat és per primera vegada singular i autònom, sense dependre de cap imperi estranger imposat.

Avança l'Edat Mitjana i també evolucionen lentament les estructures de poder. Apareixen en alguns comtats formes de govern més participatives - per dir-ho d'alguna manera, malgrat que no es poden comparar amb una participació realment activa -. Un exemple d'això és l'aparició en alguns comtats de consells de prohoms que participen en el govern local. A Barcelona s'estableixen els usatges l'any 1228. El veguer, ajudat per la figura del batlle, conformava el poder local. Jaume I crea una estructura de poder basada en quatre veguers i una assemblea d'assessors que amb els anys passarien a anomenar-se el Consell de Cent. Apareix la institució del Consolat del Mar per regular el comerç, i Barcelona passa a ser una de les ciutats més modernes en quant a forma de govern.

Creada al segle XIII, la Generalitat s'estableix a Barcelona l'any 1364, i esdevé de facto el poder executiu. Barcelona formava part de la Corona d'Aragó però amb institucions pròpies que la dotaven - a la ciutat i a la Catalunya que començava a vertebrar-se al seu voltant - d'una autonomia singular que va fer que el segle XIII i part del XIV Barcelona fos una de les ciutats més importants del món.

La Generalitat és doncs una institució antiquíssima que des de pràcticament el primer dia te la seva seu a Barcelona. El poder, de forma curiosa, ha orbitat quasi sempre als voltants de la plaça Sant Jaume. Primer allà s'alçava el fòrum romà. Després la basílica - seu del poder religiós, tan important a l'Alta Edat Mitjana. - Durant uns anys el nucli de poder va bascular cap a la zona del Palau del Comte, a l'actual Plaça del Rei. Però de seguida, amb l'arribada de la Generalitat, va tornar als voltants de la plaça Sant Jaume.

De tot el que va passar a Barcelona després del segle XV n'hi ha per escriure dues enciclopèdies, i no és la intenció d'aquest bloc omplir-vos de dades i interpretacions històriques.
Però està bé que tinguem ben present que el poder, a Barcelona, ha canviat de mans tantes vegades com la història ho ha exigit. Els pobres habitants de la ciutat, però, normalment - salvant la lloable excepció dels nostres dies -, no tenien ni veu ni vot. Valorem, doncs, el moment actual, i aprofitem-ho.

Tots els noms de Barcelona és un thriller, una novel·la de misteri amb pinzellades d'històrica, que repassa amb un argument trepidant els dos mil anys de vida de la ciutat comtal. Si us apassionen els secrets amagats i els misteris, no dubteu a visitar la nostra web www.totselsnomsdebarcelona.com, on podreu descarregar el primer capítol de forma gratuïta.

I si us agrada el que expliquem feu "m'agrada" a la nostra pàgina del facebook www.facebook.com/totselsnomsdebarcelona