És la castanyada, nit de Tots Sants. Diu la llegenda que les ànimes dels difunts se senten més properes als mortals, i que si un s'atura, de nit, a la vora dels cementiris, podrà escoltar la fressa dels esperits rondant les seves tombes. Per això avui us porto una història de por, que segurament és ben certa. En totes les grans ciutats del món hi ha herois i antiherois, bons i dolents. Valents i criminals. La nostra està a l'alçada de Londres o Nova York, i aquí us deixo un bon exemple. La vampiressa del Raval potser en realitat buscava també la immortalitat. I en el fons, va aconseguir que un segle després encara seguim parlant d'ella, i hagi sobreviscut a les seves víctimes però també als seus botxins. La fama, estimats, sovint no és sinònim de bondat.
V.
Fa ara cent anys, a la Barcelona del 1912, corrien rumors entre els habitants de la ciutat de misterioses desaparicions de nens. En un moment en que les classes més humils no registraven a tots els infants nascuts, era habitual que de tant en tant si hi havia crims relacionats amb nens, quedessin impunes. Els rumors de nens desapareguts van prendre força a principis de febrer, quan va desaparèixer una nena anomenada Teresita Guitart. Els seus pares la van buscar per tota la ciutat, i el cas va arribar a ser força conegut, reforçant la creença popular que alguna persona o persones estaven segrestant als nens i a les nenes de Barcelona.
Una de les zones més deprimides de la Barcelona de principis del segle XX era el barri del Raval. Ens situem al carrer de Ponent, l'actual carrer de Joaquim Costa, molt a prop del teatre Goya. És el dia disset de febrer del 1912. En un dels edificis del carrer, una de les veïnes estava a punt de fer un descobriment esgarrifós. Mirant pel pati de llums, la veïna va veure que d'una de les finestres interiors de l'entresòl apareixia el rostre d'una nena amb el cabell rapat al zero. De seguida la veïna va sospitar que es podria tractar de la nena Teresita desapareguda uns dies abans. Va parlar amb un policia conegut del barri, i els agents es van disposar a escorcollar l'entresòl.
Aquella vivenda era habitada per una dona anomenada Enriqueta Marina, tot i que el seu veritable nom era Enriqueta Martí. Quan els policies van entrar al pis van trobar dues nenes: la desapareguda Teresita Guitart i una altra nena, que només sabia el seu nom, Angelita, però que desconeixia qui eren els seus pares. Els policies van escorcollar la vivenda. I van trobar un veritable horror.
En l'escorcoll hi van aparèixer ossos de nens, restes de greix i sang emmagatzemada en diversos pots, tots ells ordenats en lleixes, com si aquell pis fos una esgarrifosa botiga. Els policies van saber aleshores que Enriqueta Martí, la segrestadora de nens, utilitzava la sang i els òrgans dels petits per fer ungüents i "pòcimes" que després venia a persones de l'alta societat barcelonina que buscaven remeis alternatius per a malalties que en aquell moment la medicina no podia curar, com la tuberculosis o la sífilis.
Investigant, els agents van descobrir que Enriqueta Martí es disfressava durant el dia de dona pobre, i passant desapercebuda entre la gent humil dels barris obrers de la ciutat, segrestava als nens que sabia que no estaven a cap registre ni serien després buscats per les autoritats. De nit, Enriqueta es vestia amb robes cares i elegants, i visitava els llocs més "glamurosos" de Barcelona, com el Gran Casino de l'Arrabassada o el Teatre del Liceu. Allà, segons van concloure els policies, la segrestadora i "curandera" entrava en contacte amb els seus clients, tots ells de l'alta societat, que no tenien cap escrúpol al demanar la sang i la pols dels ossos dels nens pobres per guarir les seves malalties.
 |
| La policia amb una de les dues nenes rescatades |
Angelita i Teresita, les dues nenes rescatades, van explicar als policies el que passava a l'entresòl d'aquell pis del Raval. L'Angelita, la nena que portava més temps segrestada, va explicar als agents que al principi, feia mesos, havia viscut i jugat amb un nen anomenat Pepito. Però que un dia l'Enriqueta Martí havia agafat al nen i l'havia posat sobre la taula de la cuina. Allà l'havia matat amb un immens ganivet. La nena havia vist tota l'escena amagada i morta de por.
El Pepito no havia estat l'única víctima. Els policies van trobar, en el pis del Raval i en altres habitatges, les restes d'almenys dotze nens. El cas va aixecar polseguera. Els diaris de l'època van començar a preguntar-se quins devien ser els clients rics que demanaven els serveis de l'assassina i segrestadora. Quins eren aquests homes sense escrúpols, membres de la burgesia barcelonina? Els diaris també van publicar que Enriqueta s'encarregava, a més de matar als nens, de traficar amb ells com a proxeneta. Una bruixa, segons els titulars del moment.
El cas va prendre encara més volada quan es va trobar, en una habitació tancada amb clau al pis del Raval, una llista amb noms i cognoms de diverses personalitats de la ciutat. Aquella llista no va ser mai publicada, i encara avui és un misteri.
Enriqueta Martí, coneguda popularment com la vampiressa del Raval, va ser empresonada. Però mai es van conèixer els noms dels seus clients. Els noms d'aquells qui contractaven els seus serveis com a "curandera", aquells qui demanaven que els preparés ungüents fets amb la sang i els ossos dels infants, mai van sortir doncs a la llum publica, i tot plegat va quedar com un dels misteris més esgarrifosos de la història recent de Barcelona.
Perquè Enriqueta Martí, la vampiressa del Raval, va morir linxada a la presó per altres recluses, diuen alguns, o de càncer, segons el registre oficial. No es va poder celebrar cap judici, i les declaracions de les dues nenes supervivents eren massa inconnexes com per poder portar a més persones al banc dels acusats. El nom d'Enriqueta Martí va quedar lligat per sempre més a la tragèdia i a l'horror.
Darrerament hi ha historiadors que han qüestionat la versió dels diaris i de la policia, i situen a Enriqueta Martí més aviat com una cap de turc contra la que es va bolcar tota la premsa sensacionalista. Potser la premsa es sentia temptada de crear a la ciutat a una "assassina en sèrie pròpia", seguint l'estela de Jack "the ripper" del Londres de feia només vint anys.
Al thriller Tots els noms de Barcelona el crim i el misteri també hi és present, i fins i tot la figura de la bruixa, la "maleficae" romana, és una de les protagonistes. També es retrata la Barcelona fosca de principis del segle XX. Trobareu més informació sobre la novel·la i també podreu recuperar el contingut de les altres històries de la secció de misteris històrics a www.totselsnomsdebarcelona.com
Visiteu el "facebook" del llibre i feu "m'agrada". Volem crear la comunitat dels amants dels misteris històrics de Barcelona!! www.facebook.com/totselsnomsdebarcelona
Si voleu escoltar al David Izquierdo explicant aquesta història, aquí teniu el link amb el programa La Ciutat d'Onda Cero Catalunya.
A partir del minut 9
Si voleu escoltar al David Izquierdo explicant aquesta història, aquí teniu el link amb el programa La Ciutat d'Onda Cero Catalunya.
A partir del minut 9
No hay comentarios:
Publicar un comentario