jueves, 15 de noviembre de 2012

El misteri del Casino de l'Arrabassada

Amagades entre la vegetació del bosc de Collserola, hi ha unes runes testimoni d'un passat de joc, prostitució i vici. Són les restes del que un dia va ser el Gran Casino de l'Arrabassada. Fa més de setanta anys que el majestuós edifici va ser abandonat, i des d'aleshores, sols ha estat amagatall de misteris i llegendes. Ens remuntem cent anys enrere. A la Barcelona del 1911...

V.


El misteri del Casino de l’Arrabassada


Si conduim per la carretera de l’Arrabassada, la que enllaça Barcelona amb Sant Cugat, poc després de passar la carena i baixar en direcció al Vallès, veurem, a la banda dreta de la carretera, unes construccions en runes. Parets, solament, façanes d’alguna construcció mig ensorrada, però que conserva certa entitat encara. És l’esquelet del que un dia, ara fa un segle, va ser el Gran Casino de l’Arrabassada, un dels centres d’oci i perdició més importants de la ciutat que te una història plena de curiositats, misteri i fins i tot fantasmes.

Va ser l’any 1899 quan en aquest bosc, just darrera del Tibidabo, es va començar a construïr un hotel. Apartat de la ciutat, permetia als seus hostes certa intimitat que potser no trobaven en altres establiments de la ciutat. L’hotel es va ampliar i el 1911 s’inaugurava el Casino i un petit parc d’atraccions just al costat. El parc tenia les atraccions més modernes, com una muntanya russa que recorria part dels boscos del voltant de l’edifici, passant sota túnels, o un llac on queien les vagonetes després de lliscar per una mena de tobogan.

Les cròniques de l’època expliquen que aquella inauguració va ser tot un esdeveniment, amb centenars de persones de la burgesia barcelonina disposades a jugar al casino i a relaxar-se a l’hotel i a les atraccions. Ens hem d’imaginar un edifici magnífic, tot de pedra, decorat amb escultures que es perdien entre els jardins, boscos i laberints que envoltaven la construcció.

L'escala principal que conduïa al mirador, l'any 1911
La ruleta era el joc predilecte pels barcelonins de principis del segle XX. Fins als nostres dies han arribat les històries d’immenses fortunes guanyades a Amèrica que s’havien arribat a perdre durant aquells primers mesos en que el casino havia estat obert.

En poc temps el Casino es va veure afectat per una prohibició de les autoritats, que volien controlar els abusos en el joc, ja que a més de la ruleta i els jocs de cartes, a l'hotel del Casino hi havia algunes prostitutes. Amb l’exposició del 1927 el Casino va tornar a guanyar la fama perduda, però amb l’arribada de la Guerra Civil tot es va acabar. Finalment, l’any 1940, els edificis de l’hotel, el casino i el parc d’atraccions es van abandonar i la natura va recuperar, a poc a poc, el seu espai.

Fins aquí la història contrastada, però tota història te sempre la seva llegenda. I en aquest cas va ser famosa una dita que explicava que al Casino existia una habitació secreta. Era l’habitació dels suïcides. Un espai reservat per aquelles persones que ho havien perdut tot jugant i que volien acabar amb la seva vida de forma discreta. Deia la llegenda urbana que s’oferia al client una pistola i la intimitat de l’habitació, tot plegat en total connivència amb els responsables del Casino, que després explicarien qualsevol història als familiars, almenys per salvar l’honor d'aquell qui s’havia arruïnat. Diuen també que les parets de la sala, que no tenia finestres, estaven recobertes de rajoles blaves perquè fos més fàcil netejar la sang, i que la cambra estava situada als soterranis del gran edifici.

Quan les taules de joc van desaparèixer i les immenses sales van quedar buides, els edificis es van aprofitar com a caserna militar durant la Guerra Civil. Se sap que el juliol del 1936 es va executar a l’Arrabassada a una religiosa, Teresa Prat, i hi ha informes que parlen de més de trenta persones afusellades també en aquell indret, tot i que aquest detall no es pot confirmar. 

La singularitat del Gran Casino no és solament la seva macabre història, sinó sobretot el fet que les runes han sobreviscut i han arribat fins als nostres dies. Quan a la ciutat una construcció s’enderrocava, normalment es netejava el solar i s’aixecava un modern edifici que esborrava qualsevol rastre. Però el cas del Gran Casino és diferent. Podem passejar pels jardins i els laberints, podem fins i tot entrar per la porta principal, que encara es conserva. Podem caminiar entre les vies de la mutanya russa, que recorria, a través de tres túnels, part del bosc que envoltava el Casino. Costa molt arribar-hi, però si sou bons excursionistes i us agrada descobrir misteris amagats, encara es poden admirar algunes de les escultures cobertes de falgueres.

El mirador, tal i com es conserva avui, enmig del bosc de Collserola


La gran pregunta és què va passar amb l’habitació dels suïcides. Si, tal i com explica l’imaginari col·lectiu, es trobava als soterranis del Casino, vol dir que encara avui es podria visitar. De fet a Internet es poden trobar algunes pàgines més o menys sensacionalistes dedicades al misteri del Casino de l’Arrabassada. N’hi ha algunes que fins i tot demostren, amb fotografies, l’existència de fantasmes als boscos i laberints que envolten les runes. Hi ha gent que explica històries d’aparicions a la carretera de l’Arrabassada. Diuen que són els afusellats durant la Guerra Civil. També parlen fins i tot de sons i laments que es perden als pous i túnels tapiats que envolten tot el complex. Res d’això es pot demostrar, i ho expliquem com una anècdota més que no pas com una certesa.
Tot plegat per demostrar l’interès que encara desperta aquell casino que un dia, ara fa cent anys, volia ser el centre del vici i el joc de la burgesia catalana i que el pas del temps ha esmicolat i convertit en pedres ensorrades, amb la decadència de l’art de les escultures perdudes entre els arbres i plantes del bosc de Collserola.

La novel·la de misteri Tots els noms de Barcelona recupera també aquella època de principis del segle XX, la Barcelona modernista, plena de contrastos entre rics i pobres, entre burgesia i la misèria de les classes populars. El thriller arrenca amb l’assassinat d'una noia de la Ribera a mans d'un burgés de l’Eixample. El motiu: un secret amagat en un maletí que pot canviar el futur de la ciutat de Barcelona. 


Si us agraden les històries que us expliquem, feu "m'agrada" al facebook de la novel·la
www.facebook.com/totselsnomsdebarcelona

Si voleu escoltar aquesta història explicada pel David Izquierdo al programa La Ciutat d'Onda Cero, aquí teniu l'enllaç:

A partir del minut 5

http://www.ondacero.es/audios-online/emisoras/catalunya/la-ciutat/ciutat-16112012-1300_2012111600122.html

No hay comentarios:

Publicar un comentario