Poltergeist al barri de Gràcia de Barcelona

Diuen que quan sents un corrent d'aire fred és l'ànima d'algú que passa a prop teu. Que quan dorms profundament, els esperits d'aquells qui t'estimen s'asseuen als peus del teu llit, i et protegeixen els somnis. No t'ha de fer por el més enllà. És solament aquell lloc llunyà, tan llunyà que no el podem veure ni sentir, on descansen totes les ànimes que han fet possible la vida a la Terra. Allà hi ha els reis i emperadors. Les princeses dels contes, i també els herois de totes les batalles. Allà hi ha l'amor i el desamor etern. Cada un dels animals que els humans han volgut estimar, i la vida efímera d'un nen, o la llarga existència d'un avi bondadós. Sobreeixit, el cel fa una mica més d'espai per a nosaltres, també. Quan hi anem a passar el per sempre més, allà ens trobarem tots. I ens podrem saludar amb un somriure. El de qui sap ja tots els misteris, i fa l'ullet al destí. Mentrestant, però, tot seran preguntes sense resposta.... Què va passar, a l'hivern del 35, al barri de Gràcia de Barcelona? Va ser una visita del més enllà? Un advertiment del terror que aviat es desfermaria a tot el país?

V.

L'espiritisme va agafar força a finals del segle XIX i principis del XX a tota Europa. Es va convertir, fins i tot, en una mena d'afició o joc que practicaven les classes benestants, avorrides de les seves distraccions habituals i que buscaven una mica d'aventura. La Oui Ja era la pràctica més estesa per la seva senzillesa: un tauler amb lletres i números i un got o peça de vidre que hauria de lliscar pel tauler enviant un missatge des del més enllà.

A Barcelona també van proliferar els locals on es practicava l'espiritisme i van aparèixer mèdiums i sanadors que tan aviat llegien les mans com miraven el futur amb una bola de vidre o es posaven en contacte amb els esperits dels morts. Eren els mèdiums - la mateixa paraula significa "mitjancer"-.

Però enmig de tot aquest joc, sovint una simple farsa, a mitjans dels anys 30 en va sortir una inquietant realitat històrica. Són els fets ocorreguts al barri de Gràcia, al número 43 del carrer Francisco Giner.

Un poltergeist significa, en alemany, "esperit sorollós", i sembla que defineix perfectament el que va passar aquella nit.

És el 10 de febrer del 1935. Una nit freda a Barcelona, just un any abans de l'esclat del la guerra. La quietud de la matinada es trenca per uns violents cops sords, rítmics, a les parets de la casa. La família Montroig i Mendoza, habitant de l'edifici, es desperta. El pare de família , estranyat, surt a l'exterior. Els carrers de Gràcia estan en silenci. Deserts. Al tornar a l'interior, l'home obre la llum del menjador. I veu, esgarrifat, com de sobte els calaixos dels bufets i mobles s'obren tots a una, i cauen a terra estrepitosament. Tots els inquilins de l'edifici es desperten també i són testimonis dels sorolls i la destrossa al menjador dels Montroig.

Els veïns avisen al "sereno" que feia la ronda pel barri, i el vigilant es presenta per intentar esbrinar què està passant. Però quan l'home arriba a l'edifici, de sobte els sorolls s'aturen, i el silenci de la matinada torna a regnar als carrers i carrerons de Gràcia.

El matí de l'11 de febrer del 1935, el senyor Montroig presenta denúncia dels fets a la Guàrdia Urbana del districte. Comença a còrrer la veu per tota la ciutat de Barcelona que un esperit ronda el número 43 del carrer Francesc Giner. Els curiosos comencen a acostar-se a la vivenda, expectants del que pot passar en caure la nit.

I la foscor arriba, puntual. Però aquella matinada, la de l'11 al 12 de febrer, no passa res de res. Així que tothom creu que el fenòmen ja ha remés, i la gent s'en va a dormir.

Però no passen masses hores perquè tot torni a començar. Serà la matinada del 12 al 13 de febrer quan, segons els testimonis, es desferma un incomprensible fenomen poltergeist de gran magnitud. Hi ha qui diu que els cops van tornar, sords, violents, i que al menjador de la casa dels Montroig de sobte una cadira va començar a dansar tota sola. Que els coberts, ganivets i forquilles volaven per l'estança, i el rellotge de paret es movia endavant i endarrere, posant-se a l'hora novament amb un cop d'agulles. Fins i tot alguns van arribar a testificar que havien sentit la presència d'ombres blanques, seguides d'un vent glaçat, que ballaven pels passadissos i habitacions de l'edifici maleït.

Els diaris de l'època es van fer ressò immediatament. A la societat barcelonina li encantaven les històries com aquella, i van ser centenars els curiosos que van anar fins a Gràcia per veure les parets de la casa embruixada. Diuen que van haver de venir policies a custodiar l'entrada de la vivenda davant de la quantitat de gent que s'hi va aplegar.

La policia davant del número 43 del carrer Francisco Giner. Font: Karma7

La família Montroig va marxar de la vivenda aterrida. I, curiosament, el fenomen es va aturar, i no es va tornar a repetir. La policia va sospitar que tot fos un invent per atreure l'atenció, i va investigar els fets. Van concloure que encara que els cops i les cadires volant soles podien ser conseqüència d'algun sofisticat truc de màgia, hi havia un element impossible de fingir: la vibració dels vidres de les finestres de tot l'edifici. La policia va concloure que era impossible que res ni ningú pogués fer vibrar un edifici sencer, i per tant, el cas va quedar com a no resolt.

I ara és quan ens hem de preguntar: què va passar, aleshores? Són certes les històries de fantasmes? Acabarem amb una curiosa teoria que cada vegada recolzen més científics seriosos. Resulta que sovint, en episodis de poltergeist com el del carrer Francisco Giner de Barcelona, hi ha present una persona adolescent. Curiosament un dels fills de la família Montroig estava malalt en el moment dels fets, i la seva edat corresponia amb l'adolescència. Hi ha la creença, o almenys la sospita, que les persones que estan en aquesta complexa edat de la vida, el pas de la infantesa a l'edat adulta, podrien experimentar dins del seu cervell estadis mentals desconeguts i amb molta força, i per tant, ser ells els causants involuntaris dels fenòmens.

En l'època de la Guerra Freda són coneguts els experiments que es van fer a la Unió Soviètica en relació al poder de la ment i la telequinèsia, i hi ha algunes informacions, desgraciadament no contrastades, sobre resultats espectaculars en alguns dels experiments: persones que movien objectes a distància, que es comunicaven telepàticament, o que podien fins i tot generar presències.

Com sempre, la ciència actual no és capaç de donar una resposta contrastada a moltes de les preguntes que ens planteja el món en el que vivim. Però podria ser que darrera de tot aquest misteri hi hagués el poder desconegut del cervell humà, aquesta màquina que fa que tots nosaltres ens haguem transportat amb aquesta història fins a l'any 1935, sense sortir del segle XXI. No us sembla apassionant?

El thriller Tots els noms de Barcelona us farà viatjar a totes les èpoques històriques de la ciutat amb una trama trepidant i cinematogràfica. Descarregueu el primer capítol a www.totselsnomsdebarcelona.com

Si us agraden les històries que expliquem feu "m'agrada" al nostre facebook:

www.facebook.com/totselsnomsdebarcelona