Imaginar la porta Praetòria de la ciutat romana de Bàrcino plena a vessar de gent, camperols sobre tot, fent cua per entrar a vendre els seus productes, és un exercici històric temptador. Les portes de la ciutat - quatre en l'època romana - tenien tres obertures. La central era utilitzada pels carruatges, i les dues laterals, pels vianants. Les hortalisses del camp, els animals, i els peixos que arribaven a la platja es venien, després, a intramurs. Les olors eren fortes, profundes, i les veus dels venedors, oferint el gènere, devien ressonar per tota la ciutat emmurallada. Si tanquem els ulls, quiets al bell mig de la Boqueria, potser no estarem tan lluny d'aquelles sensacions...
V.
Des del moment de la fundació de la ciutat a finals del segle primer abans de Crist que van existir mercats o punts de venda d'aliments, roba i altres complements a la ciutat. Durant els primers anys aquests mercats devien estar a l'aire lliure, sobre tot al voltant del Fòrum de la ciutat, on es vertebrava la vida pública de la nova Bàrcino. Sabem que hi havia factories de Garum - la salsa feta amb peix fermentat - i que a la zona de Bàrcino més propera a la porta de mar es devia vendre el peix que arribava fresc a la platja cada matí.
Sabem, també, que l'Ager de Bàrcino s'extenia per tot la plana i fins i tot s'han trobat indicis que la zona d'infulència de la ciutat romana podria arribar tan lluny com a Martorell, una distància molt notable per a l'època. Els pagesos del camp nodrien a les viles disseminades per tota la plana, però també venien els seus productes a intramurs.
Hi ha constància dels primers mercats documentats des del segle X. Així que ens hem d'imaginar la Barchinona de l'any 1000 amb els seus carrerons i petites places ombrívoles on els camperols venien els seus productes. Els mercats com a tal de vegades s'estenien per un carrer, o es feien en una determinada plaça, i els objectes a vendre s'exposaven a terra, sovint sobre una mena d'estora. De fet la paraula "anar a la plaça" per fer referència a "anar al mercat" prové de l'època en que els mercats eren a l'aire lliure, i es feien a les places públiques, que més aviat tenien aquesta funció. Amb els pas dels anys, i l'expansió de la ciutat, aquest concepte va anar canviant fins arribar als mercats en el format actual, que també sembla que va evolucionant amb l'aparició dels centres comercials i els grans supermercats.
A la ciutat de Barcelona, actualment, hi ha 39 mercats. Alguns amb una història fantàstica que ara intentarem explicar.
La Boqueria: De fet, el nom prove del Boc, el mascle de la cabra. Apareix per primera vegada ja anomenat al segle XIII com un punt on estava permés trinxar la carn. El pla de la Boqueria era l'explanada que hi havia just davant de la porta de Santa Eulàlia, a extramurs. Els venedros ambulants s'hi van instalar, i es feien fires de bestiar de forma regular. Per tota la Rambla hi havia venedors que exposaven els seus productes, i a mitjans del segle XIX la situació ja era molt caòtica. L'any 1835 durant una revolta popular es va cremar el convent de Sant Josep, i l'edifici es va enderrocar, deixant un espai ample just al pla que feia segles havia servit també com a mercat. El pla de la Boqueria tornava a quedar obert per als venedors.
Aquella vegada, però, es faria de forma ordenada. Al 1848 es va construir la plaça porticada, i uns anys després es va instal·lar la coberta metàl·lica que coneixem actualment. Així va néixer el mercat més important de la ciutat. Per això, en honor al convent cremat l'any 1835 el mercat es diu de Sant Josep o la Boqueria.
Santa Caterina: Amb un orígen similar al de la Boqueria, el mercat de Santa Caterina reb el seu nom i el seu emplaçament del convent de Santa Caterina, que amb la seva esglèsia, resultava un dels centres religiososo més importants de Barcelona. Expliquen les cròniques que l'esglèsia del convent tenia un campanar de 40 metres acabat en punxa que el distingia entre tots els de la ciutat, i marcava, per dir-ho d'alguna manera, l'skyline de la ciutat antiga.
El convent i l'església amb el seu campanar van ser destruïts també durant els fets del juliol del 1835, quan una massa de ciutadans descontents van carregar contra els convents i van fer nombroses destrosses i incendis a tota la ciutat. Com a curiositat, aquella "bullanga" va començar per una mala corrida de toros a la plaça desapareguda del Torin.
Va ser el primer mercat en tenir una coberta totalment metàl·lica ja el 1848, restaurada recentment.
Mercat del Ninot: Acabarem aquest petit repas als mercats de Barcelona amb el curiós mercat del Ninot. No és tan antic en el temps com el de la Boqueria o el de Santa Caterina, ja que data de finals del segle XIX. L'encant que el fa especial és el seu nom. En un principi s'anomenava "Del porvenir", a l'estar situat, deien, en un punt estratègic que li donava bon volum de negocis. Però aleshores va passar una història ben curiosa.
Hi havia un taverner que tenia una filla. Un dia la noia va anar a passejar per la platja, per la barceloneta. En el seu passeig va passar pel costat d'alguns vaixells que estaven varats a la sorra, fets a miques, abandonats. Un d'ells tenia un mascaró de proa ben curiós, en forma de ninot. Estava ben conservat, i li va agradar molt a la noia. Tant, que el va agafar i li va regalar al seu pare. L'home, el taverner, també en va quedar satisfet, i el va penjar de la porta de l'establiment. A partir d'aleshores, a la taverna se la va anomenar "Del Ninot", i com el mercat estava a tocar, els barcelonins de l'època el van començar a anomenar així: mercat del Ninot.
Si sou curiosos i us hi fixeu, a la façana del mercat hi ha una reproducció exacte d'aquell mascaró de proa que va arribar un dia de la barceloneta i va passar a ser el símbol que va donar nom a tot un mercat. L'original està al museu Marítim de Barcelona.
 |
| El mascaró de proa, presidint la façana del mercat. Foto: Adrià Garcia |
Si us agraden les històries que expliquem, les podeu recuperar a www.totselsnomsdebarcelona.com Allà també trobareu el primer capítol gratis del thriller Tots els noms de Barcelona, una novel·la que us enganxarà i amb la que viureu les diferents èpoques històriques de la ciutat a través d'una trama trepidant!!
No deixeu de fer "m'agrada" al nostre facebook i ajudar-nos!
www.facebook.com/totselsnomsdebarcelona
Si voleu escoltar al David Izquierdo, autor de Tots els noms de Barcelona, explicant aquesta curiositat històrica al programa de ràdio La Ciutat, aquí us deixem el link!
A partir del minut 4
http://www.ondacero.es/audios-online/emisoras/catalunya/la-ciutat/ciutat-23012013-1300_2013012300119.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario