domingo, 6 de enero de 2013

El misteriós trenet Mina Grott

Enmig del bosc, apareixent com per art de màgia, s'obre un túnel a la roca de la muntanya. Si mires endins, i crides fort, pots sentir el teu eco com a única resposta. La humitat t'amara els sentits, i no hi ha més llum que la penombra que es va perdent metre a metre fins que esdevé ja sols foscor absoluta. S'endevinen algunes construccions plenes de pols i teranyines. El túnel del Mina Grott travessa encara avui la Serra, però s'entossudeix a no explicar-nos el seu secret. Us convido a que li feu una visita, si sou prou valents. Està molt a prop vostre, a tocar del Baixador de Vallvidrera. Els més atrevits seran recompensats amb algunes respostes amanides amb més i més preguntes.

V.


A finals del segle XIX, les muralles de Barcelona es van tirar a terra i els habitants de la ciutat van començar a agafar el costum de sortir els dies lliures a prendre l'aire. Era el preludi del que ara coneixem com a "vacances", i que a poc a poc la burgesia barcelonina anava gaudint durant els diumenges, o a l'estiu.
Els barcelonins de finals del segle XIX passaven el dia lliure a la muntanya. I la muntanya més propera a Barcelona, amb el permís de Montjuïc, és la serra de Collserola. El problema que tenia Collserola estava en les comunicacions. A partir del 1901 ja hi havia un funicular que pujava fins al Tibidabo, però tots els boscos de la part oest de la serra estaven encara verges i per explotar. Per això es va començar a projectar l'ampliació del Tren de Sarrià cap a Les Planes, i també una petita iniciativa, curiosa i misteriosa, anomenada Mina Grott, totalment a banda del Tren de Sarrià, molt més popular.

El Mina Grott és en realitat un túnel excavat l'any 1855 que forada la serra de Collserola des del Pantà de Vallvidrera fins a la part alta de Sarrià. Al principi, en els primers anys, servia per portar aigua des del pantà de Vallvidrera fins al nucli de Sarrià, apartat de la ciutat de Barcelona i que no gaudia de les captacions d'aigua de la gran ciutat.
Però l'any 1908, un enginyer anomenat Carles Emili Montañés va pensar que aquell petit túnel que portava aigua podia solucionar els problemes de comunicació entre la ciutat i els boscos de Collserola. I en un moment en que les atraccions del Tibidabo començaven a atreure a milers de persones, va pensar que havia d'aprofitar que la ciutat s'obria als quatre vents per fer una mica de negoci.

Així que mans a l'obra. Va presentar un revolucionari projecte que consistia en construir una petita via, de seixanta centímetres d'ample, i posar-hi vagonetes amb una petita locomotora. Va posar-hi bombetes a tot el sostre del túnel, vuitanta bombetes de colors, i va construir dues estacions a banda i banda del túnel: una a la vessant barcelonina del Tibidabo, i l'altra a tocar del Pantà de Vallvidrera. I així va nàixer el trenet de la Mina Grott.

El trenet Mina Grott arribant a l'andana
Es va inaugurar el 13 de juny del 1908. Era un vagó elèctric amb capacitat per a una trentena de persones, que feien el trajecte quasi a les fosques, amb vagonetes obertes i sols il·luminades per les bombetes de colors, que donaven al trenet un aspecte curiós, fins i tot oníric.
L'èxit va ser total, i en les primeres setmanes en que el trenet de la Mina Grott va funcionar, el van arribar a utilitzar unes 40.000 persones. Les fonts que hi havia al voltant del Pantà de Vallvidrera van començar a rebre a molts més visitants que els que arribaven per la carretera plena de revolts, i van començar a proliferar, per tota la zona, els tradicionals "merenderos".
Amb els anys, aquests "merenderos" tindrien una gran fama arrel de l'arribada a Les Planes del Tren de Sarrià uns quants anys després.
L'estació propera al pantà de Vallvidrera estava parcialment coberta
Els problemes pel trenet de la Mina Grott, però, van arribar de seguida. Els responsables del parc d'atraccions del Tibidabo i del Tren de Sarrià veien al petit tren com un fort competidor. Els primers, perquè diversificaven l'oferta d'oci a la muntanya del Tibidabo, i els segons, perquè ja estaven projectant d'obrir el túnel gran per on haurien de passar en poc temps els trens de gran capacitat que suposaria l'ampliació de la línia fins a Les Planes i Sant Cugat del Vallès.

Així que davant de les pressions de les dues grans empreses enemigues del projecte, el tren de la Mina Grott va haver de tancar. Les vies, però, no es van desmantellar i van servir per transportar obrers i materials per a la construcció del túnel gran que havia de portar el Tren de Sarrià a l'altra banda de la muntanya.

Quan aquesta obra va estar acabada, les vies es van treure, i el túnel va quedar tancat durant uns anys fins que es va recuperar la funció per la que havia estat construït: traslladar, mitjançant canonades, aigua des d'una banda a l'altra de la muntanya.

L'encant del Mina Grott no sols està en la seva història. Sinó en el fet que encara avui, més de cent anys després, es pot veure perfectament tot el túnel. Tot està allà, al mateix lloc. Ara no hi ha vies ni vagons, però el túnel es conserva exactament com aleshores. I l'espai que ocupava l'estació del Pantà de Vallvidrera encara es pot veure com una petita clariana al bosc, just a tocar del túnel.

El misteri del trenet es troba en els motius reals del seu tancament. Per què van decidir clausurar-lo? Van ser realment tan intenses les pressions de la societat anònima Tibidabo i del Tren de Sarrià com perquè els seus responsables decidissin abandonar un negoci que en pocs mesos havia atret a 40.000 persones?
Així està avui dia l'entrada al túnel per la banda del pantà de Vallvidrera
Si visitem el túnel, i li fem un cop d'ull, l'olor a humitat i la foscor absoluta fan que aquestes preguntes apareguin encara més inquietants. Hi ha una reixa molt antiga i rovellada que no ens deixa passar. Des de l'entrada es veu que no queda cap rastre de les bombetes de colors. Solament han arribat als nostres dies algunes fotografies, molt poques.

Però el túnel del Mina Grott segueix allà, com un record de la Barcelona de principis del segle XX i com un dels seus misteris.

Al trhiller Tots els noms de Barcelona el misteri del túnel del Mina Grott també apareix com un dels arguments de la trama. Què hi ha a l'interior del túnel que no pot ser descobert? Si us voleu submergir en la llegenda i el secret, www.totselsnomsdebarcelona.com

Si us agraden les històries que expliquem, feu "m'agrada" al facebook de la novel·la:

1 comentario: