Els mercats que no fan olor a menjar

Tots hi hem passat alguna vegada, per comprar, per mirar, per amarar-nos de l'olor a llibre vell i enyorança d'altres temps. Els mercats on no hi ha menjar, sinó producte perenne, s'amaguen sovint en els racons més entranyables de la ciutat. Com quan compres un disc de vinil vell i el fas sonar, acompanyant l'agulla amb el dit perquè no s'enganxi, la història d'aquests mercats també necessita que algú la guareixi i la recuperi. És una reivindicació d'allò que és nostre, i que ens defineix. Mediterranis.

V.

Potser passa a altres ciutats i racons, però a Barcelona, els mercats importants i que tenen una història rica i apassionant no son solament aquells que fan olor a menjar. Des de sempre la ciutat ha estat un nucli important també de comerç d'altres productes que també han estat transcendentals, més enllà dels alimentaris.

Coneixem que entre les tribus iberes que hi havia a la plana barcelonina hi havia establertes relacions comercials que s'estenien també amb altres pobles propers, o a través del riu Llobregat, a altres zones llunyanes. La ciutat romana de Bàrcino va ser, però, el primer nucli habitat emmurallat on es podia anar a buscar productes. Els pagesos de l'Àger - el camp de la Bàrcino romana - podien fer agricultura de subsistència, o fins i tot tenir bestiar propi, però si necessitaven roba, calçat o altres estris havien de desplaçar-se a la ciutat per tal d'adquirir-los. És per això que els mercats de productes no alimentaris, des del moment de la fundació de la ciutat, també van ser-hi presents.

Abordarem la història de tres d'aquests mercats que han arribat fins als nostres dies i que fins i tot formen part de la "marca" Barcelona.

Els encants vells o la fira de Bellcaire: Tots els barcelonins, i fins i tot els qui no ho són, han sentit a parlar d'aquest mercat. Sabem que al segle XIV ja hi havia un mercat d'aquestes característiques al camí del Rec - al costat del que era la canalització d'aigua del Rec Comtal -, que es trobava a extramurs i que tenia tanta rellevància que apareix a les cròniques escrites.

Al segle XVI aquest mercat ja és prou important com perquè s'estableixi dins de la muralla, per tant, protegit. En un principi s'instal·la a la plaça Nova, just davant de l'entrada del carrer del Bisbe, i després, al segle XVII, a l'actual plaça Sant Jaume. Al segle XVIII es trasllada just davant de la Llotja, i després al passeig de la Creu Coberta.

Els Encants Vells, als anys 50. Foto: fortpienc.org

Va ser el 1928, amb motiu de l'Exposició Universal del 1929, que es decideix situar el mercat a la plaça de les Glòries.

Cal dir que aquesta plaça, la de les Glòries sempre ha estat un mal de cap pels gestors municipals de Barcelona. El projecte d'Eixample de Cerdà l'establia com una plaça importantíssima i des del consistori s'ha intentat diverses vegades fer de les Glòries un veritable centre de la ciutat sobre el que vertebrar l'urbanisme de Barcelona. Però els intents sempre han estat un fracàs, i la plaça de les Glòries transmet aquella sensació d'estar situada a l'extraradi - amb solars sense edificar, "scalextric" viari i excessiva amplitud - quan en realitat, si mirem el mapa de la ciutat, es troba en un punt relativament cèntric si tenim en compte l'extensió urbana.

Tornant al mercat, els Encants és un mercat singular en tots els sentits. Podria ser definit com a "fira", però és una fira on es pot trobar qualsevol objecte o producte, i tot a més amb un cert aire antic i mediterrani a la vegada. Els visitants podem descobrir veritables joies amagades. Hi ha subhastes, antiquaris, mobles de tot tipus i una característica que ja no és fàcil de veure avui dia: els venedors, els firaires, sovint fan demostracions dels seus productes per atraure als clients.

Si utilitzem una mica la imaginació, i salvant la modernitat de molts d'aquests productes, segurament el sistema de venda dels Encants no ha estat massa diferent en tots els segles que fa que existeix.

Definir la fira no és fàcil. És un mercat d'ocasió, i a la vegada pot ser una fira d'intercanvi. També un mercat de productes rars i estranys, però a la vegada un racó on trobar de tot.

Ara se li està construint un emplaçament definitiu i cobert, amb una gran estructura que farà perdurar durant molts anys més aquest històric mercat que no fa pas olor a menjar.

- Mercat dominical de Sant Antoni: Definit per la pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona com la fira de revistes, postals i videojocs més gran del món, aquest mercat de diumenge és un altre dels grans atractius de Barcelona. Des de còmics, jocs d'ordinador, fins a llibres vells i descatalogats, hi ha qui diu que tot es pot trobar al mercat de Sant Antoni. De fet hi ha referència d'una fira de similars característiques ja cap a finals del segle XIX on es podien trobar llibres vells - situada als voltants del port -, que cap al 1936 ja s'instal·la als voltants del mercat de Sant Antoni.

És un mercat molt important des del punt de vista cultural i històric, sobre tot per la història recent del nostre país, ja que durant els anys de dictadura es podien trobar alguns llibres prohibits i fins i tot música. Era doncs un punt on els barcelonins es trobaven i podien intercanviar cultura i coneixement.

- Les parades de flors de La Rambla: No són un mercat en el sentit estricte, però sí que s'han convertit en un símbol de la ciutat. Al segle XIII ja hi ha constància que existien venedores de flors a La Rambla, però les primeres parades documentades daten de l'any 1853. En temps passats hi havia moltes més parades de flors que ara, i tenien la característica de no ser construccions fixes, sinó que els floristes les muntaven i desmuntaven cada dia. N'hi havia més de trenta, sobre tot en el tram que va del palau de la Virreina fins a la Boqueria.

Les floristes de la Rambla, a finals del segle XIX  Foto: totsrucs.cat

La Rambla ha estat durant molts segles el passeig per exel·lència de la ciutat. Hem de tenir en compte que la muralla medieval recorria el seu marge nord, és a dir, l'esquerra mirant a mar, i per tant, tota la part d'extramurs esdevenia un passeig que amb els segles va quedar també protegit amb l'ampliació de la muralla.

Tot i que devia ser un sorral inundable sovint, era el lloc més fresc de la ciutat, on corria l'aire i les classes benestants podien sortir dels carrers ombrívols i freds de la ciutat antiga per mostrar els seus vestits o simplement passejar. Per això la Rambla es va convertir de seguida en un mercat natural a l'aire lliure, on a més de les flors es van vendre altres productes. Com ja hem explicat, la major part es va ordenar en un sol espai cap a mitjans del segle XIX amb la construcció del mercat de la Boqueria.

La novel·la Tots els noms de Barcelona recupera la ciutat antiga. La sensació de viure-la en primera persona, de tastar els seus sabors, de submergir-se en el tacte de les pedres de la muralla romana, eterna i encara en peus. Si voleu descobrir tots aquests sentits, a www.totselsnomsdebarcelona.com podeu descarregar el primer capítol de franc. I si us agrada, la podreu trobar a les llibreries. 

Si us agraden les històries que expliquem, feu "m'agrada" al nostre facebook

www.facebook.com/totselsnomsdebarcelona

Si voleu escoltar al David Izquierdo, autor de Tots els noms de Barcelona, explicar aquestes curiositats històriques a la ràdio, al programa La Ciutat, aquí teniu l'enllaç:

http://www.ondacero.es/audios-online/emisoras/catalunya/la-ciutat/ciutat-30012013-1300_2013013000125.html