La mort d'Antoni Gaudí: casualitat o misteri?

La imatge de la Sagrada Família, alçant-se cap al cel, captiva a barcelonins i forasters. Del seu autor, Antoni Gaudí, en coneixem les obres i talents. I també ha quedat ben gravat, en l'imaginari col·lectiu, la causa de la seva mort. Atropellat per un tramvia. Fins i tot hi ha qui diu que va ser aquesta mort tan desgraciada el que va donar mala fama als tramvies i els va fer impopulars. Però de seguida ja van còrrer pels carrers i carrerons de la ciutat altres històries prohibides. Llegendes urbanes, potser, que explicaven una altra versió de la mort del geni que poc tenia a veure amb un casual i desgraciat atropellament. Les autoritats mai van donar crèdit a aquestes versions, i ara, que han passat ja tants anys, és impossible verificar els testimonis, ni les poques proves dels fets. Quedarà doncs, com tantes altres coses, com un interrogant penjat en el laberint de la història.

V.

És un dels personatges catalans més importants de tota la història. Antoni Gaudí ens ha deixat obres immortals, i una d'elles, encara inacabada, és l'exemple més clar de genialitat pòstuma: la Sagrada Família. Barcelona està estretament lligada a aquest temple. No sols pel paisatge - o skyline - sinó també per tota la llegenda que l'envolta.

Gaudí va tenir una vida religiosa i dedicada al seu treball. Tant, que durant els últims mesos de la seva vida es va acabar instal·lant al mateix taller de la Sagrada Família per estar més a prop de la seva magna obra. La causa de la seva mort és ben sabuda, i fins i tot ha transcendit a la seva pròpia figura. Quasi tota Barcelona sap que va morir atropellat per un tramvia. Els detalls, però, en son desconeguts per la majoria. I molta menys gent sap, encara, que la seva mort està envoltada d'un misteri... que ha perdurat durant noranta anys.

Era la tarda del dia 7 de juny del 1926. Antoni Gaudí, de 74 anys, caminava des del temple de la Sagrada Família, en direcció a l'església de Sant Felip Neri per a sentir missa. Quan es disposava a creuar la Gran Via - aleshores anomenada carrer de les Corts -, a l'alçada del carrer Girona, segons algunes fonts, o del carrer Bailén, segons unes altres, un tramvia el va atropellar.

Era el tramvia número 30, que feia la ruta des del carrer de les Corts fins a la Rambla.

L'home va quedar estès a la calçada, malferit.

I ningú el va voler ajudar. 

Durant anys i anys els biògrafs i historiadors s'han preguntat per què el gran arquitecte Antoni Gaudí va quedar allà estès, sense que ningú l'ajudés, malferit, quan en realitat necessitava atenció mèdica immediata. La resposta podria ser talment més simple, i alhora trista, del que podria semblar en un primer moment. El cas és que l'arquitecte, que en èpoques passades havia vestit com un home de bé i membre de la classe benestant barcelonina, ara havia canviat la seva forma de vestir i de viure i havia arribat a una senzillesa i austeritat quasi extrema. En poques paraules, vestia com un indigent, i anava sense documentació. Ningú, doncs, el va saber reconèixer. Un vell de setanta-quatre anys, vestit amb draps i sense documents, atropellat per un tramvia. El van prendre per un pidolaire, i no li van fer més cas.

En un moment de la tarda un Guàrdia Civil el va posar en un taxi i l'home ferit va ser traslladat per fi a un hospital, en aquest cas al de la Santa Creu o Sant Pau. Van haver de passar encara unes quantes hores perquè algú reconegués que aquell ancià ferit era el genial arquitecte. Va ser al dia següent, quan el capellà de la mateixa Sagrada Família el va veure, que va ser conscient de la veritable identitat del ferit. Però ja era massa tard.

Moria dos dies després, el deu de juny del 1926. Als seus funerals van assistir multituds, barcelonins que sabien, eren conscients de la gran pèrdua. I també hi van assistir les autoritats, és clar. Uns grans funerals per a l'home que havia estat abandonat enmig del carrer, ferit, en ple Eixample de Barcelona. El van enterrar a la cripta de la Sagrada Família.

Els diaris van recollir la mort del geni en l'edició de l'11 de juny del 1926. 

Però hi ha una història que va una mica més enllà. Una història que no ha estat mai escrita, i que ha passat de veu en veu. Una llegenda urbana que explica que el conductor d'aquell tramvia de la línia número 30, el que envestia a Antoni Gaudí la tarda del set de juny, va deixar la seva feina pocs dies després de l'accident. I diuen les mateixes veus que la mateixa companyia de tramvies, o potser algun particular, li va pagar un sou de per vida. Per comprar el seu silenci.

Anem, però, als fets. Els atropellaments de vianants per tramvies eren tristament cèlebres. No ens hem d'imaginar una ciutat tan ordenada com era. La Barcelona del 1926 era, a nivell de trànsit, força caòtica. Els tramvies es creuaven amb els primers cotxes, que a la vegada rivalitzaven a la calçada de llambordes amb els cavalls i els carros. Els vianants no utilitzaven, com ara, els semàfors, ni els passos zebra. La gent, bàsicament, creuava per allà on li semblava.

Un tramvia, a deu quilòmetres per hora, podia ser letal si l'home anava distret, pensant, potser, en la seva gran obra inacabada. O potser en les desgraciades morts en el seu entorn més proper que no feia gaire l'havien colpejat: una familiar propera, i un dels seus ajudants. 

Però també podem pensar en tot el simbolisme que alguns estudiosos veuen darrera de les seves obres. Els misteris de Gaudí es troben amagats en cada una de les voltes, de les torres, del trencadís que remata les seves construccions. La mateixa Sagrada Família està plena de simbolisme. Religiós, segurament, però hi ha qui diu que fins i tot podria ser iniciàtic d'alguna cosa més obscura. Una lògia secreta, potser. Que el temple amaga un gran secret sota la cripta, o fins i tot amagat en la seva impossible geometria. I hi ha qui diu que va ser per defensar aquest secret, o per evitar que l'arquitecte el pogués divulgar incloent-lo en la seva obra, que una conspiració va acabar amb la vida de Gaudí: l'accident, el fet que ningú el portés a l'hospital fins que no va ser massa tard perquè anava indocumentat... Potser si algun vianant l'hagués reconegut, hagués pogut seguir dirigint les obres de la Sagrada Família, i el temple ara ja estaria acabat.

Sigui com sigui sempre quedarà marcada, en la història de Barcelona, la data del set de juny del 1926. Una data lligada al tramvia número 30, i al nom immortal d'Antoni Gaudí.

La Sagrada Família, acabada. Muntatge: art.ateneubcn.org

A la novel·la de misteri Tots els noms de Barcelona el secret de la Sagrada Família queda al descobert. Aquest Sant Jordi regaleu el misteri, la llegenda i la història viva de la ciutat!

Tots els noms de Barcelona. Una llegenda prohibida. Un secret amagat durant segles.

Primer capítol gratis a www.totselsnomsdebarcelona.com

A la venda a l'FNAC, Corte Inglès, Casa del Llibre, llibreries en general de Catalunya i per Internet, amb entrega gratuïta a domicili, a amazon.es.

Si us agraden les històries que expliquem, podeu fer "m'agrada" al nostre facebook:
www.facebook.com/totselsnomsdebarcelona 



Si voleu escoltar aquesta curiositat en directe per la ràdio explicada pel periodista i escriptor David Izquierdo, aquí us deixem l'enllaç:

A partir del minut 9

http://www.ondacero.es/audios-online/emisoras/catalunya/la-ciutat/ciutat-13032013-1300_2013031400040.html