miércoles, 10 de octubre de 2012

L'illa de Maians i la costa de Barcelona


Avui us volem explicar una curiositat que molt poca gent sap. Davant de la Barchinona medieval, uns cent metres mar endins, hi havia una illa. Era l'illa de Maians. Però per entendre per què Barcelona tenia una illa just davant de la seva platja, hem de conèixer primer els canvis que va patir la façana litoral de la plana barcelonina. 

La façana marítima de Barcelona, o el que és el mateix, la línia que la delimita pel mar, han anat variant notablement al llarg de la història. Tant, que costa fins i tot ara imaginar com era aquest litoral fa deu segles. 
Fa centenars de milers d'anys Montjuïc era una illa. El corrent de la costa central catalana circula, de forma general, de nord a sud. Per tant, els sediments del Besòs i els bancs de sorra es van anar dipositant al llarg dels segles a la cara nord de la muntanya de Montjuïc, i la van unir a terra ferma. En l'època de la fundació de Bàrcino Montjuïc era una península que sobresortia. El Llobregat desembocava molt més al nord que ara, a tocar de la muntanya, a la seva cara sud.

El primer port de Bàrcino no estava davant de la ciutat, sinó en una petita entrada o caleta que hi havia entre la desembocadura del Llobregat - Rubricatum Flumen - i Montjuïc, on ara hi ha el cementiri. Allà s'han trobat restes arqueològiques, i fins a mitjans del segle XIX hi havia les restes d'un far que va quedar recollit en alguna fotografia que ara és l'únic vestigi d'aquell port primigeni. S'han arribat a trobar les restes d'un vaixell enfonsat al segle XIV - final del 1300 - durant les obres del Canal Olímpic de Castelldefels. Això vol dir que el mar arribava terra endins i que el port estava al sud de Montjuïc, no pas on ara.

Els comerciants de la pròspera Barchinona medieval no tenien port i veien com les llevantades i els temporals eren nefastos quan s'havien de desembarcar les mercaderies a la sorra de la platja, davant de la ciutat, i van reclamar a les autoritats que construïssin un port protegit

Font: bdebarna.net
En aquella època, cap a finals del segle XIV, just davant de les muralles de mar de la ciutat, a uns tres-cents metres mar endins, hi havia una illa coneguda com a illa de Maians. Per tant, i encara que sembli mentida, Barcelona tenia una illa davant de la seva costa. Els sediments del Besòs, amb el corrent de nord a sud, havien acumulat sorra i per tant s'havia format una illa allargada, no massa gran, que feia que el paisatge fos molt diferent al d'ara.

Va ser a partir de l'illa que s'inicien les obres. Després d'algun intent, el 1438 comencen connectar l'illa de Maians amb terra ferma, intentant formar un braç de sorra que tanqui un port. Ens ho hem d'imaginar una mica amb la forma del port d'ara, tancat pel nord i obert pel sud, però molt més petit. Un temporal, però, ho va destruir tot i es va haver de començar de nou.

Quan s'acaba el primer espigó el corrent que porta els sediments i la sorra del Besós no pot seguir circulant cap al sud, i es comença a acumular de forma molt important. Passen els segles i aquells terrenys es guanyen al mar. En aquest espai és on neix el barri de la Barceloneta.  Allà estava l'illa que hi havia davant de Barchinona.

El mar arribava, en l'època medieval, fins al passeig del Born. De fet l'ermita primigènia que hi havia on ara s'alça Santa Maria del Mar es deia Santa Maria de les Arenes, per estar a la platja, a la sorra.

Els voltants de la Bàrcino romana primer i la Barchinona medieval no eren de platges com ara, sinó d'aiguamolls. Han quedat d'aquella època alguns noms, com els barris de la Llacuna al Poble Nou. Se sap també que on ara hi ha el barri del Raval i havia un llac immens que s'anomenava el Cagalell

De Collserola baixaven rieres, com la de la Magòria, o el Torren de l'Olla, que dona nom a un conegut carrer al barri de Gràcia. Hi havia la riera d'Horta, i per on ara hi ha la Via Laietana baixava la que s'anomenava riera del Merdançar. Així que teníem, al sud de les muralles, el Cagalell, i al nord de la muralla, la riera del Merdançar. No hi havia pas clavegueres en aquella època, i ja ens podem imaginar que a més servien una mica com a valls de defensa davant de la muralla. Fossars que les tropes invasores haurien de creuar si volien envair la ciutat, per tant, una defensa una mica especial, però que segur que molestava als atacants.

Anar a la platja a Barcelona de fet és un costum molt modern, que es remunta a principis del segle XX. Abans la gent no hi anava, de fet la muralla de mar tancava tot el litoral i en feia una mena de passeig elevat, una mica com el Malecón de l'Havana, amb una platja de roques negres a la base de la muralla. L'espai obert, o la porta de Mar, estava a prop d'on ara hi ha el Pla de Palau. Des d'allà entraven les mercaderies que arribaven per mar.

I per últim ens cal imaginar una història de la costa de Barcelona rica de vida. Bàrcino era coneguda per les seves ostres. El Garum, la salsa de peix apreciadíssima en època romana, es feia també en factories a l'interior de la ciutat. Va ser amb la Revolució Industrial i les fàbriques, durant el segle XIX, quan les aigües de la Mediterrània es van contaminar, i les ostres van desaparèixer de la costa de la ciutat amb altres espècies de mariscs i mol·luscs.
I com a homenatge final, no oblidar els milers de persones que van viure a tocar del mar, al Somorrostro, des de principis del XX, però sobre tot durant la postguerra, fins que va desaparèixer l'any 66. No va ser fins als Jocs Olímpics del 92 que la façana marítima es recupera, i Barcelona s'obre al mar i el gaudeix.

Precisament al thriller Tots els noms de Barcelona els protagonistes de la novel·la investiguen una de les llegendes més curioses que diu que hi ha un riu subterrani que passa per sota de la ciutat antiga, sota les catacumbes de la ciutat romana. Els pescadors fins i tot afirmen que els dies de tempesta apareix, unes milles mar endins, una taca marró amb sediments que surt del fons del mar. Allà és on desemboca aquest riu misteriós… Si voleu saber-ne més, www.totselsnomsdebarcelona.com
o www.facebook.com/totselsnomsdebarcelona

Si voleu escoltar el contingut d'aquest misteri a la ràdio, aquí teniu l'enllaç amb el programa La Ciutat d'Onda Cero on el David Izquierdo ho explica.

A partir del minut 14

http://www.ondacero.es/audios-online/emisoras/catalunya/la-ciutat/ciutat-10102012-1230_2012101000095.html

No hay comentarios:

Publicar un comentario