Era el solstici d'estiu. La primera vegada que els meus llavis es van deixar mossegar, tímidament primer, de seguida amb desig adolescent, va ser en una platja de pedres rodones a la badia de Nàpols. El Vesubi, traïdor, ens mirava en silenci. Tu tremolaves, seguint la meva espinada amb els dits, girant al coll, i baixant de sobte. Després vas intentar dibuixar alguna cosa a l'esquena que jo no vaig entendre. No vaig voler preguntar. Si ho feia, parlaries. I si parlaves, deixaries de besar-me, i jo no volia deixar de sentir la teva llengua a la pell nua. La devies sentir freda, perquè jo tenia por, perquè ahir encara era tot just una nena que tu estaves fent morir per sempre. Quan em vas donar la volta i et vaig veure els ulls, les estrelles van esclatar totes alhora, i per primera vegada vaig entendre que volia estimar-te per sempre.
Vas morir l'any següent d'una infecció qualsevol.
Segurament dels teus ossos no en queda ja res. Potser ets la pols de la sorra d'una platja volcànica. Et deies Aulo. Ara els nens riurien del teu nom a l'escola. Aleshores els esclaus et servien i et deien Senyor.
Miro les fogueres de Sant Joan i recordo el foc d'aleshores. El que cremava fora, i el que em va cremar tota per dins.
V.
La novel·la ja està a la venda a Amazon.com i a partir de dilluns 25/6/2012 a les principals llibreries!!!! Trobareu els punts de venda a http://www.totselsnomsdebarcelona.com/
Que la presentación mañana sea un éxito... y las ventas también.
ResponderEliminarUn abrazo
Mariano Ibeas