Les 10 curiositats històriques de Barcelona

De tot el que hem explicat en tots aquests mesos, de totes les curiositats, ens quedem amb deu exemples que demostren que Barcelona és una ciutat amb mil històries, amb mil enigmes, que demanen que els descobrim i els fem nostres, perquè formen part de la història que ens envolta i ens ha fet tal i com som ara: habitants d'una ciutat immortal.

V.

10. Terra guanyada al mar: La línia de la costa a Barcelona ha anat variant al llarg dels segles. Primer tot el litoral estava format per aiguamolls, i els ibers van fundar el primer assentament dalt d'un turó de roca, sobre aquestes llacunes. Segles després, una illa es va formar davant del litoral de la ciutat: l'illa de Maians. A partir de l'illa es va construir l'espigó del port, i tots els sediments que es van acumular a la banda nord de l'espigó van ser el terreny que, guanyat al mar, va esdevenir el barri de la barceloneta.

9. Llegendes d'amor a Torre Baró: Barcelona, 1904. Diu la llegenda que una de les filles del baró de Sivatte cau malalta, i els metges, no sabent quina era el remei, li recomanen que respiri aire pur i sense humitat. El baró ordena construir dalt de tot de Collserola una mena de torre o palau per a la seva filla. Els obrers comencen a aixecar la torre, però la noia mor abans que l'edificació estigui acabada. Les runes es poden veure encara avui, just dalt de la muntanya, al barri que porta el mateix nom que el palau a mig fer: Torre Baró, el Tah Majal de Barcelona, aixecat per amor.

L'edifici encara està inclinat, des del 1428

8. El terratrèmol del 1428: Un potent terratrèmol amb epicentre a Queralbs sacseja la ciutat de Barcelona el dia 2 de febrer del 1428. Aterrits, els ciutadans es refugien a les esglésies, però el destí vol que el rosetó de Santa Maria del Mar, inaugurada poques dècades enrere, esclati en mil bocins a causa del sisme i aixafi a una trentena de persones, matant-les. Les muralles s'esquerden i moltes cases antigues s'inclinen. Avui dia encara en queda una, d'aquella època, al número 6 del carrer de Sant Domènec del Call.

7. Baixant per la font del Gat, o del Grat?: La plana de Barcelona es nodreix de nombroses captacions d'aigua, i això fa que hi hagi moltes fonts al voltant de la ciutat. Una de les més conegudes és la Font del Gat, a Montjuïc, un paratge llunyà a la ciutat fins a finals del segle XIX i que era anomenada, en època romana, com la Font d'Horaci. Els segles medievals no van treure romanticisme al racó, on diu la llegenda que es refugiaven els amants, i es va anomenar Font del Grat, nom que possiblement ha evolucionat cap a Font del Gat. Ja sabeu la cançó que parla de la Marieta de l'ull viu i del soldat, que devien passar estones delicioses amagats entre la vegetació de la font...

6. Origen del nom de Barcelona: Hi ha una llegenda que diu que Hèrcules va naufragar davant de la costa de l'actual Barcelona i que només els tripulants de la barca novena es van salvar, anomenant "barca nona" a la terra on van arribar. Una segona explicació, una mica més històrica, diu que va ser el general Amílcar Barca, a les Guerres Púniques, qui la va fundar al segle III AC. La teoria més probable, però, explica que hi havia un poblat iber dalt del Mons Taber - on ara hi ha la Catedral - de nom Barkeno, i que els romans, a l'arribar a la plana, van fundar la colònia sobre els murs i ciments del poblat. El nom de la colònia romana era Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Bàrcino. De Bàrcino va evolucionar, amb els Visigots, cap a Barchinona, després els àrabs la van anomenar Madinat Barshiluna, i amb la reconquesta, es va tornar a dir Barchinona fins que anys després la K es torna dolça i acaba sent Barcelona.

5. La quina forca de Barcelona: Les execucions s'acostumaven a fer a les places públiques per donar exemple. També hi havia punts d'execució a extramurs, normalment a les vies d'accés a la ciutat. A Barcelona hi havia forques al Pla de Palau, al Pla de la Boqueria, a la Plaça Nova, a la Creu Coberta i també en un lloc allunyat del centre, al Turó de Finestrelles, just on ara hi ha el barri de la Trinitat Nova. Allà hi havia la cinquena forca. Per això l'expressió "això està a la quinta forca" es refereix a quelcom llunyà.

4. El Barça i Canaletes: La font de Canaletes és una mina d'aigua que recollia - avui dia forma part de la xarxa d'aigua potable i està canalitzada - les aigües que baixaven de Collserola. A principis del segle XX, els aficionats del Barça anaven a conèixer els resultats del seu equip a la redacció d'alguns diaris esportius que hi havia en aquell primer tram de la Rambla. No hi havia radio ni tele a les cases, i els resultats s'anotaven en unes pissarres. Depenent dels resultats, aquests es celebraven en grup. Quan la gent va tenir ràdio, no van deixar d'anar a celebrar els resultats a la font, i la tradició ha sobreviscut fins als nostres dies.

3. El Riu de Sota i Santa Eulàlia: La novel·la de misteri Tots els noms de Barcelona recull la llegenda, entre altres, del Riu de Sota. Un riu subterrani que passaria sota la ciutat antiga formant una immensa cova i que nodreix els pous de tota la ciutat. Diuen alguns que és la Santa Eulàlia qui omple d'aigua aquest riu misteriós. El personatge històric d'Eulàlia va viure durant el segle IV, quan l'emperador Dioclecià perseguia als cristians. Era una nena de 13 anys que vivia a extramurs en una granja d'oques i que no va voler sotmetre's als Déus pagans romans. El prefecte Dacià la va condemnar a patir tretze suplicis, tants com anys tenia la nena. En el seu record al claustre de la Catedral hi ha tretze oques blanques.

La novel·la desvetlla la llegenda del Riu de Sota

2. El gran casino de l'Arrabassada i la vampiressa: A principis del segle XX la burgesia catalana vivia al nou Eixample donant l'esquena a les classes més desafavorides. Un dels centres de lleure d'aquesta burgesia era el Gran Casino de l'Arrabassada, construït dalt de tot de Collserola. Diu la llegenda que hi havia, amagada al soterrani, una habitació pintada de blau, sense finestres, perquè la gent que ho havia perdut tot jugant es pogués suïcidar amb intimitat. D'aquella època és també l'esgarrifosa història de l'Enriqueta Martí, una assassina de nens pobres que servien de matèria primera per fer ungüents que la dona venia a gent de les classes acomodades com a remei per malalties incurables. Els ungüents els feia amb la sang i els ossos triturats dels pobres nens. La vampiressa vivia a l'actual carrer Joaquim Costa, i encara està en peu la casa on havia comès la majoria dels seus crims.

1. La Maledicció del Liceu: El 1845 s'inaugura el teatre que després serà el Liceu aixecat al solar on uns anys abans hi havia el convent dels Trinitaris, destruït per una revolta popular. Durant una de les primeres festes diu la llegenda que s'apareix l'espectre d'un monjo trinitari que adverteix del sacrilegi d'alçar en terra religiosa un edifici dedicat a l'espectacle i la luxúria.

El 9 d'abril del 1861 un terrible incendi destrueix tot el teatre. Entre les runes es descobreix una pintada que diu: "Sóc un mussol i vaig tot sol. Si el torneu a aixecar, el tornaré a cremar". Els propietaris no en fan cas i comencen a reconstruir el teatre, però quan porten només sis mesos d'obres es desferma una terrible tempesta que ho inunda i fa malbé tot.

El 7 de novembre del 1893 un anarquista llença una bomba contra la platea una nit d'òpera que mata a vint persones.

L'any 1945 s'ensorra part del vestíbul afectant greument l'estructura tot i que no hi ha víctimes.

El gener del 1994 un nou incendi arrasa totalment el teatre. La maledicció torna a atacar.

Des d'aleshores no ha passat res dolent al teatre, i sembla que el "mussol" no ha tornat a atacar.

En tot cas, totes aquestes curiositats no son res més que un petit exemple de tot el que pot donar de si la història d'una ciutat. Barcelona és la capital del Mediterrani occidental, i ha estat durant dos mil anys un port de comerç i cultura, escenari de guerres i batalles. Segur que un bon dia ens trobarem amb més misteris darrera la cantonada, i els podrem explicar també amb to enigmàtic i un punt literari.

Fins aleshores, ens quedem amb el nom immortal de la ciutat. Barcelona. A tots els seus habitants i visitants dediquem totes aquestes confidències. I recordeu: les llegendes s'han d'explicar a cau d'orella.

Si teniu ganes de més, llegiu el thriller de misteri Tots els noms de Barcelona. A la venda a l'FNAC, Corte Ingés i llibreries. www.totselsnomsdebarcelona.com