V.
En una entrada
anterior parlàvem de les llegendes d'algunes de les fonts més emblemàtiques de
la ciutat. Vam descobrir la llegenda de la Font del Gat, amb la seva cançó; vam
conèixer la història de la Font de Canaletes i la seva relació amb el Barça, i
també vam poder esbrinar el que hi ha al subsòl de les Fonts Màgiques de
Montjuïc.
Ens queden, però,
altres fonts i captacions d'aigua que pel seu nom, o per la seva història,
mereixen una menció especial. Així que ara en dediquem unes línies a parlar-ne.
Font Groga: Al capdamunt de Collserola, just a la carena que
connecta la plana de Barcelona amb el Vallès, surt un petit camí que condueix a
la font més famosa de tota la serra de Collserola, i una de les més singulars:
la Font Groga. Tota la zona que l'envolta és una reserva natural. El Torrent de
la Salamandra, que després segueix per la vall de Gausach en el seu camí cap a
Sant Cugat del Vallès, discorre per un paisatge ombrívol i ric en espècies
vegetals. En una de les vessants que baixa fins al torrent, s'obre una clariana
enmig d'un bosc centenari. Allà hi ha la Font Groga, una font coneguda des de
temps remots i molt apreciada pels excursionistes i barcelonins de totes les
èpoques.
Explica la llegenda
que l'any 1790 un metge de nom Menós, va vaticinar que les aigües que rajaven
de la font eren emmetzinades, ja que estaven tenyides de color groc.
L'explicació que donava l'home era que aquelles aigües discorrien entre les
arrels dels arbres i que per això tenien aquell color tan estrany.
La gent no hi va
beure durant dècades, fins que uns quants anys després es va descobrir que
l'aigua de la Font Groga tenia un alt contingut en sals de ferro, el que li
atorgava aquell color groguenc. Els metges del moment van recomanar de seguida
la ingesta de l'aigua de la font per tractar algunes malalties. I així va ser
com la popularitat de la Font Groga va anar creixent. A finals del segle XIX es
va urbanitzar parcialment, posant-hi una petita canonada de ferro que
canalitzava la sortida del raig d'aigua.
Però siguem una mica
poètics. Perquè hi ha una llegenda que sosté que el color de l'aigua, aquell
groc tan subtil però curiós, és el resultat del pas del corrent subterrani per
un tresor de mil peces d'or que donen el color a les aigües. I diu també la
llegenda que són unes nimfes precioses i captivadores les que guarden aquest
tresor. Diu la dita popular, també, que qui beu d'aquesta font tindrà bona
fortuna.
Potser caldrà passar
una nit sencera a la font, escoltant només el silenci del bosc, per saber si és
cert que hi ha nimfes en aquells paratges...
 |
| Entre boscos fondosos, s'amaga la Font Groga |
Font de l'estrangulador: Es troba propera a la Font Groga, i també molt a prop de
les runes del que va ser el Gran Casino de l'Arrabassada, just al bosc frondós
que emmarca el Torrent de la Salamandra. No hem trobat cap referència concreta
a l'origen del nom, però tot sembla indicar que segurament va ser l'escenari
d'algun assassinat. No és difícil imaginar tot l'entorn de la font com a perfecte amagatall d'un criminal. Sigui com sigui, els noms de la víctima i el possible assassí s'han perdut
en l'oblit de la història, i només ens queda aquest inquietant nom, que no hem
volgut passar per alt. En tot cas dir que l'aigua de la font no és potable...
Si algú ens pot donar més informació de l'estrangulador, si us plau, que ens
escrigui un missatge i ho afegirem!
Font de la Cascada: Tornem a la plana barcelonina. Aquesta és la font del llac del Parc de la Ciutadella. Una de
les més grans - amb les fonts de Montjuïc - de tota la ciutat, la font és un dels records que ens queden de l'exposició universal del 1888. De fet la
font és anterior, del 1881, tot i que l'ornamentació es va acabar durant els
anys posteriors. Un dels encants de la font és que està alimentada de les
aigües freàtiques, és a dir, que corren pel subsòl de la ciutat.
El passat
d'aiguamolls de Barcelona - quan el mar arribava uns quants centenars de metres
terra endins - fa que tot el subsòl de la ciutat estigui creuat per cursos
d'aigües subterrànies. Amb les obres del metro, o la construcció dels parkings,
s'han pogut descobrir algunes d'aquestes coves subterrànies. I precisament una
d'elles és la que nodreix a la font de la Cascada.
Font de la Portaferrissa: La porta Ferrissa, o de ferro, era una de les portes
d'entrada a la ciutat medieval emmurallada de Barchinona del segle XIII. La muralla
recorria el traçat de la Rambla, i per tant, tot el que quedava a la part nord
de l'antiga riera, es considerava a intramurs.
La font està
documentada des de l'any 1604, però la gràcia és que no es trobava en el lloc
on la veiem avui dia, sinó a l'altra banda de la Rambla. Els barchinonins,
doncs, havien de sortir de la ciutat i creuar la riera per anar a buscar
l'aigua de la font, amb totes les incomoditats - o perills, fins i tot - que
això suposava. Els jesuïtes van demanar a les autoritats que traslladèssin la
font a una de les torres que flanquejaven la Porta Ferrissa, i així es va fer.
Ara la trobem adossada a un edifici del segle XVIII.
Els 800 pous: I d'on ve, tanta aigua? Ja ho hem explicat abans. De
sota terra, del subsòl de la ciutat. De les aigües freàtiques. A finals del
segle XIX hi havia documentats a Barcelona més de 800 pous, i molts carrers i
places encara duen noms que recorden la importància d'aquestes captacions
d'aigua. Quan els romans es van establir a Bàrcino, van considerar que aquell
era un terreny ric, i sobre tot, amb molta aigua. Els torrents que baixen de
Collserola en son les mines, i encara avui discorren sota els nostres peus.
L'aigua de Barcelona és també, doncs, part del seu tresor més amagat.
A la novel·la de misteri Tots els noms de Barcelona,
els protagonistes descobreixen l'existència d'un riu secret sota la ciutat
antiga. Un riu que amaga un misteri que ha estat amagat durant dos mil anys.
L'aigua és vida, des de la Bàrcino romana, la Barchinona medieval i la Barcelona
del present. Descobreix la llegenda prohibida a www.totselsnomsdebarcelona.com
Si us agraden les curiositats que expliquem en aquest bloc, no dubteu en visitar la nostra pàgina de facebook:
No hay comentarios:
Publicar un comentario