La història del tramvia a Barcelona

De nit es podien veure les espurnes, daurades, saltant de les rodes de metall. El seu soroll, una vibració que recorria les parets i les finestres, anunciava el seu pas amb fermesa. Del tramvia en tinc mil records. Dels cavalls que relliscaven a les llambordes, i també dels raïls que bullien, els dies de calor, pels carrers de la Barcelona deserta d'estiu. Els nens s'enamoraven, i els vells els respectaven. Un dia, però, va semblar que marxaven per sempre. Ara han tornat. Més ràpids, silenciosos, freds. Dels tramvies d'ara no us vull pas parlar. Vull explicar la història dels d'abans. Els que van matar al geni Gaudí, però també els que van fer de Barcelona una ciutat pròspera, rica, sorollosa, i plena d'espurnes daurades.

V.

El transport públic a la ciutat de Barcelona te una història relativament recent, però ben plena de curiositats. Algun dia hem parlat de les estacions fantasma del metro, i per tant, també, de l'any en que s'inaugurava el ferrocaril subterrani.

Però molt abans d'això, unes quantes dècades abans, ja trobàvem, en superfície, altre mitjans de transport de masses que es van anar implantant a poc a poc a la ciutat. I el tramvia, per la seva característica, va ser el que va arrossegar més pol·lèmica, i també, més història.

Dels tramvies d'abans avui només en queda un exemple, a l'Avinguda del Tibidabo. És el conegudíssim Tramvia Blau, inaugurat el 1901 en el marc de tot el projecte d'urbanització del parc d'atraccions i la muntanya del Tibidabo en general. Com a curiositat direm que quan es va inaugurar el tramvia no era pas de color blau, sinó verd. Va ser molt després que se li va atorgar aquest color, que ha arribat fins als nostres dies.

Però els primers tramvies no eren pas tan pintorescos, ni servien tampoc per pujar a cap parc d'atraccions. El primer tramvia que va circular pels carrers de Barcelona ho va fer el 27 de juny del 1872, i va fer el trajecte entre el Pla de la Boqueria i l'església dels Josepets, a l'actual plaça Lesseps. I el seu aspecte era molt diferent al Tam que avui circula per la ciutat. Primer de tot, perquè la seva tracció no era elèctrica, sinó animal. El primer tramvia de Barcelona estava tirat per cavalls. Els raïls li donaven la preferència de pas, però la tracció era molt lenta, com es de suposar.

El primer tramvia que feia el trajecte de Barcelona a Gràcia

De seguida van aparèixer els tramvies de tracció a vapor. Eren utilitzats sobre tot per les línies que tenien més quilòmetres de via, generalment les que connectaven la ciutat amb les poblacions properes, a la mateixa plana barcelonina. Les màquines de vapor permetien que el tramvia pogués tenir més capacitat, també, i això els feia més efectius.

Durant dècades els tramvies eren de tracció animal

No serà fins quasi trenta anys després, fins el 1899, que arriba a la ciutat el primer tramvia mogut per l'energia elèctrica. La millora va ser molt important, sobre tot en quant a autonomia i velocitat. En pocs anys s'electrifiquen tots les línies, i el 1907 ja es pot parlar d'un sistema totalment elèctric.

El tramvia a Barcelona pren una rellevància molt important. Tot i que el 1910 ja apareixen els primers autobusos, la població s'estima més anar en tramvia.

Dels primers vehicles ens arriben moltes anècdotes. Era habitual que molts passatgers pengessin literalment de les portes del tramvia ja que hi havia sovint anaven sobrecarregats. Ens podem imaginar la quantitat d'accidents que hi devia haver, bé perquè la gent caigués en marxa, o perquè quan passaven dos tramvies en direcció contrària, quasi es tocaven entre sí, i de vegades passava el mateix amb les persones que hi anaven penjades.

També trobàvem tramvies de dos pisos, i tramvies que feien recorreguts realment llargs a través de la plana, o més enllà. Hem de destacar, per singulars, la línia de tramvia que pujava fins a Vallvidrera, per la carretera, amb el pendent que això suposa. El tramvia havia de portar un motor especial i quan plovia i la via s'omplia d'aigua, podia arribar a ser molt perillós.

També va existir, durant un temps, el tramvia de la carretera de l'Arrabassada, que pujava als passatgers fins al Gran Casino que hi havia just a la carena, del que hem parlat també en aquest bloc.

Un altra línia curiosa era la que anava fins a Can Tunis, seguint la que ara és la Ronda Litoral, al seu tram per Montjuïc, passant pel Morrot. Cal dir que aquesta línia estava contínuament aturada pels despreniments que hi havia al penya-segat de Montjuïc, i hi ha registres de roques que havien arribat a caure sobre el tramvia mentre circulava per aquell tram.

Els accidents en els que estaven involucrats també eren constantment notícia. L'atropellament per tramvia més famós va ser el que va patir Antoni Gaudí, el gran geni arquitecte, el 7 de juny del 1926. Va ser el de la línia 30, i darrera de tot plegat hi ha un inquietant misteri. Hi ha qui diu que no va ser un atropellament accidental, sinó premeditat, i que el conductor del vehicle va deixar la feina de seguida, i va viure la resta de la seva vida gràcies a un sou que cada més algú li pagava, comprant, se suposa, el seu silenci. És, potser, el misteri relacionat amb els tramvies de Barcelona més inquietant. En parlarem, extensament, en una entrada a part en aquest mateix bloc en breu.

Els tramvies, per aquest accidents, i també perquè la gent deia que feien nosa als cotxes, van anar perdent el prestigi. A poc a poc les línies de tramvia van anar sent substituïdes per autobusos. El març del 1971 l'alcalde Porcioles va firmar un document que condemnava definitivament a aquest mitjà de transport a ser desmantellat. L'últim tramvia va circular per Barcelona la matinada del 19 de març del 1971…

Tramvia al Pla de Palau, als anys 60

Fins ara. Fins el 3 de març del 2004, quan 33 anys després d'aquell últim tramvia urbà, naixia el Tram. Primer el Trambaix, i després el Trambesós, han recuperat per a Barcelona aquest mitjà de transport centenari, i, per què no dir-ho, pintoresc i encisador. Els tramvies d'ara, però, ja no tenen l'encant dels centenaris. Per sort podem seguir gaudint del Tramvia Blau, aquell que en els sues inicis era verd, i que servia, com fa ara, per pujar als turistes i visitants fins al cim del Tibidabo.

A la novel·la de misteri Tots els noms de Barcelona el tramvia, i precisament també el Tramvia Blau, prenen una rellevància especial. El secret s'amaga a la muntanya del Tibidabo, i les obres del nou parc d'atraccions, la tardor del 1901, amenacen amb desvetllar la llegenda prohibida. Descobriu el secret a www.totslesnomsdebarcelona.com

Si us agraden les històries que explique, no dubteu en fer "m'agrada" al facebook de la novel·la:

www.facebook.com/totselsnomsdebarcelona