La burla de la mort

Quin riure tens, malèvola assassina, quan a cada cantonada aconsegueixes endur-te una víctima més al teu regne de tenebres infinites. Si paro l'orella el sento, l'escolto, tan grotesc com és grotesca la teva victòria sobre la més preuada de les conquestes. Si tu ets l'antítesi de la vida, jo et dic que t'he burlat, i la meva condemna per tan gran ofensa ha de ser el foc etern. Benvingut sigui, que em cremi les entranyes, que m'evapori la sang. Jo seguiré viva, i tu, tramposa, no aconseguiràs apagar-me la mirada, roja, però brollant de vida. Quin riure tens, malèvola assassina. Jo et maleeixo. La meva victòria és la venjança justa de tantes ànimes nobles a les que vas robar tot l'alè del cor.

V.