Els camins s'obrien a l'àger romà, i marcaven el límit del camp i la civilització. Després, a l'època medieval, els mateixos camins conservaven el traçat i van ser les vies de comunicació del comerç que va marcar l'arribada de l'Edat Moderna.
Ara costa reconèixer per on passaven aquelles carreteres que van ser transcendentals per la història i la quotidianitat dels dos mil anys d'història de la ciutat. Potser hi viviu a prop, o just a sobre. Emperadors, legions, comptes i bandits els van recórrer. I també vosaltres...
V.
Ens remuntem als
inicis de tot plegat, quan Barcelona no era res més que un poblat iber de nom
Barkeno, situat dalt de tot d'un turonet envoltat d'aiguamolls. Encara no hi havia
camins ni carreteres, i el petit comerç incipient entre els altres poblats de
la plana era tan intermitent i de tanta poca escala que no es pot considerar
que hi hagués cap xarxa de comunicació establerta. Per tant, el primer camí
important en la història de Barcelona no és un camí terrestre, sinó marítim. El
mar va ser la primera via de comunicació, per on van arribar els Grecs primer,
i els Romans, després, per instal·lar-se definitivament, i fundar la colònia de
Bàrcino.
Per importància, la
segona via de comunicació tampoc va ser un camí, sinó que va ser un riu: el
Llobregat. Anomenat Rubricatum Flumen pels romans, el riu tenia cabdal
suficient com perquè fos navegable, almenys el tram final. Molts productes
arribaven a la plana barcelonina provinents de les terres interiors a través
del Llobregat, segurament amb petites barques. En absència de pantans, ens
podem imaginar un riu ric i navegable que s'internava fàcilment terra endins.
Amb els romans
arriben les primeres vies de comunicació terrestre. La Via Augusta, construïda
en temps de l'emperador August i tan important per a la conquesta d'Hispania,
passava molt a prop de Bàrcino, just per darrera de Collserola. Un dels ramals
es desviava fins a la ciutat.
La carretera romana
seguia el traçat aproximat de l'actual N-340. De fet, a Roda de Barà trobem
l'Arc de Barà, un dels monuments més importants de l'època de construcció de la
carretera. La ruta s'ha pogut intuir arrel del descobriment d'alguns
mil·liaris, les marques romanes que indicaven una milla romana, equivalent a
poc menys d'un quilòmetre i mig actual. Anava des de Tàrraco, capital de la
Hispania Citerior, passant per Altafulla, Comaruga, Sant Vicenç de Calders, el
Vendrell, l'Arboç, Vilafranca, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida, Martorell, creuant
el riu Llobregat per on ara hi ha el Pont del Diable. El pont que es pot veure
actualment no és el romà, ni tan sols és el medieval, sinó una reconstrucció de
meitat del segle XX. Però es conserven algunes restes del pont original romà, i
una inscripció amb el nom de les legions que van participar en la seva
construcció.
Des de Martorell la
Via Augusta s'acostava a Bàrcino pel marge nord del Llobregat, seguint després
aproximadament el traçat de l'autopista AP-7 que dona la volta a l'àrea
metropolitana per darrera de Collserola. El ramal de la via Augusta que entrava
a Bàrcino ho feia aproximadament per on ara hi ha la carretera de Sants.
 |
| L'Arc de Barà marca el traçat de la Via Augusta |
En època medieval
trobem clares referències al camí reial que entrava per on ara hi ha Molins de
Rei, i seguia el traçat per Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí - just per
on ara hi ha l'edifici Walden - i després segueix la carretera de Collblanc,
carretera de Sants, plaça Espanya, Avinguda Mistral, i entrava a la ciutat
medieval pel portal de Sant Antoni.
Cap a l'oest hi
havia un altre camí romà que enfilava Collserola i connectava amb Castrum
Octavianum, Sant Cugat del Vallès. El camí sortia per la porta oest de la
muralla - la Praetòria en època romana o el Portal de l'Àngel o de Santa Anna
en temps posteriors -, enfilava aproximadament seguint el curs del Passeig de
Gràcia, arribava a Gran de Gràcia fins a l'actual Plaça Lesseps, on hi havia el
nucli urbà original de Gràcia, als voltants del que seria el convent dels
Josepets, del segle XVII. Des d'allà pujava per l'actual República Argentina,
després enfilava la vessant de llevant de Collserola fins a l'actual Vista
Rica, baixava per l'altra vessant passant per l'ermita de Sant Medir i arribava
a Sant Cugat per l'actual camí de Can Borrell.
En direcció nord, el
camí romà sortia de la porta Principalis Sinistra i seguia el que ara és el
carrer Princesa, passava pel mig de l'actual Parc de la Ciutadella i seguia el
carrer de Pere IV passant per Sant Martí, la zona oest del Poble Nou i després
de creuar el Besós, arribava fins a Baetulo, l'actual Badalona.
Hi havia un dels
ramals, molt important, que es desviava i seguia aproximadament el carrer de
Torres i Bages fins arribar a la Trinitat. Allà hi ha encara el Turó de
Finestrelles, quasi engolit pel traçat urbà dels carrers. En aquell turó és on
hi havia, en època medieval i posterior, la famosa "Quinta forca", el
punt més llunyà del centre de la ciutat on es feien execucions. El Turó de
Finestrelles donava ja pas a la vall del Besòs i posteriorment el camí enllaçava
altra vegada amb la Via Augusta principal que venia de Castrum Octavianum -
Sant Cugat - i es dirigia cap al nord,
via Granollers.
Encara és possible,
si ens hi fixem bé, descobrir que molts dels carrers de Barcelona conserven el
traçat original de les vies romanes i medievals. Tot un exercici d'arqueologia
urbana que ens pot deixar ben sorpresos d'estar vivint exactament al mateix
punt per on han passat, durant segles, des de les legions romanes fins als
comptes medievals.
Tots els noms de Barcelona és una novel·la de
misteri, ambientada en diferents èpoques històriques de la ciutat i que
desvetlla un misteri amagat al Tibidabo. La trobareu a l'FNAC, el Corte Ingles
i altres llibreries. Descarregueu el primer capítol gratis a www.totselsnomsdebarcelona.com
Trobareu més informació al facebook de Tots els noms de Barcelona, on podeu fer "m'agrada" i ajudar-nos a fer créixer la comunitat:
No hay comentarios:
Publicar un comentario