Tots els noms del futur

Els qui heu llegit Tots els noms de Barcelona ja sospiteu qui sóc. Els qui no ho heu fet encara, ja ho trobareu, temps al temps. Sigui com sigui, crec que puc parlar amb cert coneixement de causa: he viscut la ciutat sota totes les banderes possibles. Les primeres eren penons de colors vius, pigments d'un imperi que Roma reclamava com a immortal. Hispania era més que un nom, era un territori a conquerir. Bàrcino va resultar rica i pròspera, i les seves muralles es van reforçar. Però l'imperi de Roma va caure, i els Visigots van ser els nous amos de la ciutat. Fins i tot Ataülf va fer de Barchinona la seva plaça forta. Els musulmans, a principis del segle VIII, van arribar per quedar-s'hi unes quantes dècades. La creu va esdevenir mitja lluna, i els salms de la bíblia van passar a ser versos de l'al-corà. Lluís el Pietós va recuperar Barcelona per a la cristiandat, l'any 801. Després Catalunya va nàixer. Va ser l'any 985, quan Almansor va arrasar Barchinona i el compte Borrell II es va veure sol, sense l'ajuda del rei franc a qui havia jurat fidelitat. Els comptats al sud dels Pirineus, anomeats Marca Hispànica, van ser la llavor de la Catalunya Vella. Amb la reconquesta es van anar guanyant territoris, i a poc a poc Barchinona va esdevenir la ciutat més important de tota la frontera. Amb els musulmans cada cop més al sud, la ciutat va poder florir amb un comerç mediterrani que la va situar a l'alçada de ciutats o estats com Venècia o Gènova.
Però la història la marquen dos ítems: el sexe i la sang. I el sexe va unir dues dinasties, la castellana i la catalano-aragonesa. Ferran d'Aragó i Isabel de Castella es van casar a finals del segle XV, i van unir els seus territoris. A l'oest, l'ampla Castella, a l'est, la pròspera corona catalano-aragonesa amb Barchinona com a port principal i preponderant. I aleshores un almirall ambiciós va decidir confiar en Castella. I Castella va creure que tenia molt a guanyar i res a perdre. I va guanyar les Amèriques, tota una nova terra, tot un continent.
Catalunya, Barcelona, van quedar al marge, al seu racó, veient com tot el comerç queia en mans d'altres ports a la vora del Guadalquivir, al sud de l'antiga Hispània. Castella va prohibir als catalans comerciar amb Amèrica fins al segle XVIII, i guerres i enfrontaments van fer canviar els penons i les banderes de la ciutat una i altra vegada. Barcelona va ser bombardejada, va ser arrasada, mutilada, barris com el de la Ribera van ser esborrats del mapa. Una ciutadella i un castell dalt de tot de Montjuïc, l'antic Mont Iovis romà, es van alçar per controlar i captenir als seus habitants.
Les banderes han onejat, les he vist hissar, i arriar també. Jo sóc la veu de la història. El que passi al futur, només el temps ho escriurà a les pàgines de la memòria.

V.

Agost de foc

És l'última setmana d'agost. L'estiu marxa, i a poc a poc el cel de Catalunya, de Barcelona, es va cobrint de núvols grisos preludi de les tempestes de tardor. Encara fa calor, però, i encara es pot sentir molt de prop la presència del mar. Olor de salnitre, humitat que amara la pell i ens fa a tots encara més mediterranis. Aquesta tarda passejava per la Bàrcino romana - per les restes que la fan viva al meu record -, i he vist un grupet de turistes americans. M'han preguntat com arribar a la plaça Sant Jaume, i en la conversa, han volgut saber més coses sobre la història de la ciutat antiga. Els he parlat de Tots els noms de Barcelona. Ells, que venen de continents llunyans, de la mare incognita dels navegants pretèrits, han somrigut sense saber gaire de què els parlava.

- A book about the history of Barcelona - he dit, intentant resumir l'argument en un parell de frases. - But not a history book at all. That's a novel, a thriller that uncover a secret hidden during centuries.

Una de les turistes, una nena d'uns vuit anys, ha obert la boca, somrient, i m'ha tocat amb el dit índex a la panxa, just sobre el melic.

- You are the secret - ha dit, amb el dit punyent sobre la meva pell.

He sentit dolor. I he recordat, mentre la suor queia per la meva esquena, aquell foc d'agost, de fa tants i tants anys, quan un vaixell em va dur a Barcelona.

"Eren els últims batecs de l'agost i la ciutat bullia sota un sol implacable. Els vents del sud havien portat encara més calor i ni tan sols les fonts brollaven amb la frescor habitual. Aquell matí, en el penúltim dia d'agost del 79 després de Crist, el sol va trencar l'horitzó de la Mediterrània per deixar retallades dues veles en la distància, rumb cap a la costa."

V.

www.totselsnomsdebarcelona.com
www.facebook.com/totselsnomsdebarcelona

Una llegenda prohibida. Un secret amagat durant segles. 

A la venda a les principals llibreries del país. Segueix l'aventura als mitjans de comunicació. Visita la secció de "premsa" de la pàgina web on trobaràs les entrevistes i els reportatges de TV3, Barcelona Televisiò, diari Ara, Agència Catalana de Notícies, Catalunya Ràdio i premsa digital.

La burla de la mort

Quin riure tens, malèvola assassina, quan a cada cantonada aconsegueixes endur-te una víctima més al teu regne de tenebres infinites. Si paro l'orella el sento, l'escolto, tan grotesc com és grotesca la teva victòria sobre la més preuada de les conquestes. Si tu ets l'antítesi de la vida, jo et dic que t'he burlat, i la meva condemna per tan gran ofensa ha de ser el foc etern. Benvingut sigui, que em cremi les entranyes, que m'evapori la sang. Jo seguiré viva, i tu, tramposa, no aconseguiràs apagar-me la mirada, roja, però brollant de vida. Quin riure tens, malèvola assassina. Jo et maleeixo. La meva victòria és la venjança justa de tantes ànimes nobles a les que vas robar tot l'alè del cor.

V.

Falsa realitat

Sé que cada dia són més els qui coneixen la meva història, i no estic segura de que realment m'importi. El meu rostre va omplir ahir les pantalles de tot el país, creuat per la ferida del penediment. Quan jo era nena, les notícies les escrivíem a les parets de pedra. Ara volen pel ciberespai, remunten fins als satèl·lits i cauen a la velocitat de la llum altra vegada a la Terra. Què és veritat, de tot allò que expliquen, us preguntareu? Jo us ho confesso, a cau d'orella.

V.


Aquesta setmana la novel·la Tots els noms de Barcelona als mitjans de comunicació: Diari ARA, 1/7/2012. Els Matins de TV3, 4/7/3012. Trobareu les llibreries on ja tenen la novel·la a:

 www.totselsnomsdebarcelona.com

FOC I PASSIÓ

Era el solstici d'estiu. La primera vegada que els meus llavis es van deixar mossegar, tímidament primer, de seguida amb desig adolescent, va ser en una platja de pedres rodones a la badia de Nàpols. El Vesubi, traïdor, ens mirava en silenci. Tu tremolaves, seguint la meva espinada amb els dits, girant al coll, i baixant de sobte. Després vas intentar dibuixar alguna cosa a l'esquena que jo no vaig entendre. No vaig voler preguntar. Si ho feia, parlaries. I si parlaves, deixaries de besar-me, i jo no volia deixar de sentir la teva llengua a la pell nua. La devies sentir freda, perquè jo tenia por, perquè ahir encara era tot just una nena que tu estaves fent morir per sempre. Quan em vas donar la volta i et vaig veure els ulls, les estrelles van esclatar totes alhora, i per primera vegada vaig entendre que volia estimar-te per sempre.
Vas morir l'any següent d'una infecció qualsevol.
Segurament dels teus ossos no en queda ja res. Potser ets la pols de la sorra d'una platja volcànica. Et deies Aulo. Ara els nens riurien del teu nom a l'escola. Aleshores els esclaus et servien i et deien Senyor.
Miro les fogueres de Sant Joan i recordo el foc d'aleshores. El que cremava fora, i el que em va cremar tota per dins.

V.

La novel·la ja està a la venda a Amazon.com i a partir de dilluns 25/6/2012 a les principals llibreries!!!! Trobareu els punts de venda a http://www.totselsnomsdebarcelona.com/

Roma Victor

Avui he tornat a passar per davant de la Catedral de Barcelona. A la plaça Nova, just on comença el carrer del Bisbe, és on s'aixecava la porta Praetòria de la Bàrcino romana. D'allà sortia la calçada que comunicava la ciutat amb Castrum Octavianum, i als marges del camí s'enterraven els morts, i s'executaven als lladres i als assassins.
Un parell de pals de fusta es devien alçar permanentment davant de la porta de la muralla. Allà es lligaven els patíbuls - les estaques horitzontals - on el botxí clavava els canells dels ajusticiats a la creu. Els crucificats trigaven unes quantes hores a morir, dessagnats i asfixiats pel seu propi pes. Els pals verticals estaven esquitxats de marques terribles de sang i estelles.
Mentre caminava esquivant turistes eixerits, carteristes atents i ciclistes inconscients, he pensat en les ànimes de tots els qui van morir clavats davant de la porta de la muralla. Dos mil anys enrere, però allà mateix, a l'actual plaça Nova. I aleshores algú m'ha bufat al clatell, i quan he girat el cap per veure quin amic m'estava intentant espantar, no he trobat ningú darrera meu. M'he aturat i he mirat les pedres de la muralla, negres i saberudes. Qui ha estat? les he preguntat.
Shhhh... m'han dit.
Quan plou em fan mal els ossos, i tot i tenir vint-i-quatre anys i ser una noia bonica i espavilada, encara em sorprenc agafant aire ben endins, mentre sento els pulmons suplicant més oxigen.
Suposo que hi ha coses que mai s'obliden.

V.

Per cert, la novel·la Tots els noms de Barcelona ja ha acabat el procés d’impressió!!! En pocs dies estarà disponible per Internet - amb enviament gratuït a casa - i en res, a les principals llibreries del país!!!!!

La llegenda prohibida

En pocs dies la novel·la "Tots els noms de Barcelona", d'Stoker Books, arribarà a les llibreries. Han passat molts mesos des que el seu autor, el periodista David Izquierdo, es va trobar de casualitat davant d'una misteriosa història i va decidir investigar-la.
Una llegenda prohibida que explica que sota la Barcelona romana hi passa un riu que desemboca mar endins. La investigació el va portar a trobar marques i senyals en alguns racons de la ciutat, pistes, potser, de l'existència real d'aquest riu misteriós i desconegut.

"Tots els noms de Barcelona" parla d'aquesta llegenda. Un secret amagat durant segles que ha de veure la llum.
Alguns diuen que pot ser el llibre de l'estiu, d'altres són encara més optimistes. Nosaltres simplement us convidem a que no us perdeu cap detall. Trobareu més informació a www.totselsnomsdebarcelona.com