La Barcelona de mar enllà

Posem-nos una mica romàntics. Imaginem un temps en el que els somnis s'estenien mar enllà, i una terra incògnita i plena de tresors s'alçava sobre l'oceà Atlàntic, a l'altra banda de ponent. Amèrica tot just era una idea, el concepte de la terra promesa, on tot podia ser possible. Milers de barcelonins van salpar i van deixar enrere el promontori de Montjuïc per buscar una vida millor a les amèriques. I un d'ells, fins i tot, es va endur el nom de Barcelona a la maleta i va arribar a una costa exuberant de vegetació i de verd maragda. Va remuntar un riu. I va fundar una ciutat a milers de quilòmetres del Tibidabo...

V.


A la costa de Veneçuela, a l'estat d'Anzoátegui, s'alça una ciutat amb un nom que ens resulta ben familiar: Barcelona. L'orígen del seu nom, aquesta vegada, no està subjecte a interpretacions històriques, sinó que és ben clar. Aquí us deixem unes pinzellades de la seva història.

La Barcelona de Veneçuela va ser fundada el 1638 amb el nom de Nueva Barcelona del Cerro Santo. El seu fundador va ser un català de Piera - població situada a la comarca de l'Anoia -. L'home es deia Joan Orpí. Una de les primeres curiositats històriques d'aquesta nova Barcelona és que la ciutat va ser traslladada a dos quilòmetres de distància tot just dos anys després que el Joan Orpí l'hagués fundada. En aquella època era habitual que les ciutats de nova creació fossin traslladades - mogudes literalment - del punt fundacional fins a un altre indret més adient. Sovint el problema era l'abastiment d'aigua. Com les primeres construccions acostumaven a ser precàries, sovint de fusta, moure la ciutat no resultava un problema logístic gaire important, i en canvi trobar un terreny més adient podia significar que la comunitat prosperés millor.

Geogràficament la ciutat està envoltada de muntanyes, per una banda, i de mar i platges, per l'altra. Aquesta característica ens recorda sens dubte a la geografia de la nostra Barcelona, emmarcada per la serra de Collserola i la Mediterrània, a banda i banda. Igual que la Barcelona catalana, la veneçolana havia de ser defensada dels atacs pirates, i per aquest efecte es van aixecar diverses fortificacions.

Les fortificacions protegien a la ciutat dels pirates

La Catedral de la nova Barcelona data de mitjans del segle XVIII, i se sap que durant aquells primers anys es va establir a la ciutat i a la zona dels voltants una notable comunitat de catalans.

Avui la ciutat te un centre històric colonial que recorda aquells temps, amb un museu que recupera la història fundacional del municipi.

La ciutat està envoltada de muntanyes i platges, com la nostra Barcelona

Però potser la característica principal que ens recorda el passat i l'orígen comú de totes dues Barcelona és el mar, el contacte amb la costa, la cultura que mira cap a l'horitzó. L'esperit mariner que va arribar de les nostres costes i que es va quedar ja per sempre impregnat oceà enllà.
La nova Barcelona és el record perenne dels aventurers, de l'esperit nostre de salpar i explorar. Aquí queda aquest petit homenatge al pierenc que va arribar al nou món amb el vell nom de la Bàrcino, la Barchinona i la Barcelona eterna de sempre.


Si us agraden els misteris i les novel·les trepidants, llegiu Tots els noms de Barcelona. Un thriller ambientat a la ciutat i que us descobrirà la seva història amb una trama que us deixarà atrapats. A la venda a FNAC, Corte Inglés i llibreries.

www.totselsnomsdebarcelona.com


Si us agrada el que expliquem, feu "m'agrada" al nostre facebook i així ens ajudeu a fer-ne difussió!!

www.facebook.com/totselsnomsdebarcelona