Els qui heu llegit Tots els noms de Barcelona ja sospiteu qui sóc. Els qui no ho heu fet encara, ja ho trobareu, temps al temps. Sigui com sigui, crec que puc parlar amb cert coneixement de causa: he viscut la ciutat sota totes les banderes possibles. Les primeres eren penons de colors vius, pigments d'un imperi que Roma reclamava com a immortal. Hispania era més que un nom, era un territori a conquerir. Bàrcino va resultar rica i pròspera, i les seves muralles es van reforçar. Però l'imperi de Roma va caure, i els Visigots van ser els nous amos de la ciutat. Fins i tot Ataülf va fer de Barchinona la seva plaça forta. Els musulmans, a principis del segle VIII, van arribar per quedar-s'hi unes quantes dècades. La creu va esdevenir mitja lluna, i els salms de la bíblia van passar a ser versos de l'al-corà. Lluís el Pietós va recuperar Barcelona per a la cristiandat, l'any 801. Després Catalunya va nàixer. Va ser l'any 985, quan Almansor va arrasar Barchinona i el compte Borrell II es va veure sol, sense l'ajuda del rei franc a qui havia jurat fidelitat. Els comptats al sud dels Pirineus, anomeats Marca Hispànica, van ser la llavor de la Catalunya Vella. Amb la reconquesta es van anar guanyant territoris, i a poc a poc Barchinona va esdevenir la ciutat més important de tota la frontera. Amb els musulmans cada cop més al sud, la ciutat va poder florir amb un comerç mediterrani que la va situar a l'alçada de ciutats o estats com Venècia o Gènova.
Però la història la marquen dos ítems: el sexe i la sang. I el sexe va unir dues dinasties, la castellana i la catalano-aragonesa. Ferran d'Aragó i Isabel de Castella es van casar a finals del segle XV, i van unir els seus territoris. A l'oest, l'ampla Castella, a l'est, la pròspera corona catalano-aragonesa amb Barchinona com a port principal i preponderant. I aleshores un almirall ambiciós va decidir confiar en Castella. I Castella va creure que tenia molt a guanyar i res a perdre. I va guanyar les Amèriques, tota una nova terra, tot un continent.
Catalunya, Barcelona, van quedar al marge, al seu racó, veient com tot el comerç queia en mans d'altres ports a la vora del Guadalquivir, al sud de l'antiga Hispània. Castella va prohibir als catalans comerciar amb Amèrica fins al segle XVIII, i guerres i enfrontaments van fer canviar els penons i les banderes de la ciutat una i altra vegada. Barcelona va ser bombardejada, va ser arrasada, mutilada, barris com el de la Ribera van ser esborrats del mapa. Una ciutadella i un castell dalt de tot de Montjuïc, l'antic Mont Iovis romà, es van alçar per controlar i captenir als seus habitants.
Les banderes han onejat, les he vist hissar, i arriar també. Jo sóc la veu de la història. El que passi al futur, només el temps ho escriurà a les pàgines de la memòria.
V.
